POSEU-VOS LES PILES

Ja hem acabat la primera avaluació. Tanmateix queda molt per fer. Ací us deixem una cançó per reflexionar(ja sabeu el que m'agrada). Xiques i xics, no ens hem d'aturar!

L'Associació Cultural Espai Bloc ens invita a l'homenatge poètic a Jaume Bru i Vidal

"Retrobament"

Lloc: Consell Agrari de Sagunt
Divendres 16 de desembre de 2011
A les 20:00

dialectologia

En aquesta primera avaluació hem posat atenció a la qüestió de les variacions lingüístiques. I en concret, sobre la variació diatòpica o geogràfica, serà interessant per a vosaltres el vídeo Compraré peres. Podreu recordar les particularitats fonètiques, morfològiques i lèxiques dels principals dialectes del català, a partir del testimoni oral de diferents parlants del català.

Dia internacional contra la violència de gènere

S'acosta el dia 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere, i el professorat i alumnat de  l'IES Clot del Moro  rebutgen la situació que pateixen moltes dones i els seus fills en l'àmbit de la família. No és la primera vegada que ens aboquem a la dura realitat d'aquestes dones: llegim la premsa, ens adherim a manifestos  a favor de la tolerància zero amb el masclisme,  reflexionem a partir de textos literaris, analitzem les campanyes publicitàries del ministeri d'Igualtat, escoltem les músiques que denuncien els maltractaments cap a les dones...

Aquesta realitat no pot ser ignorada per la societat. Així doncs, des del nostre centre hi ha hagut experìencies didàctiques interessant.  Així doncs, el Clot s'adhereix a tota campanya de solidaritat i  de conscienciació. Aquest any el departament de filosofia té previst dur a terme un programa de prevenció amb l'alumnat de 4t ES0. 

Ací us oferim un audiovisual sobre la Violència de gènere, elaborat en cursos anteriors per alumnat de 2n de batxillerat. Aquest treball va estar  coordinat  per la professora d'antropologia Elvira Garcia . Pot ser una mostra interessant per reflexionar amb els nostres adolescents.

Els amants

En aproximar-nos a la poesia d'Estellés, us proposem conéixer els seus textos a partir de la lectura personal, però també ens aporta matisos la interpretació que veus ,com la d'Ovidi Montllor, han fet dels textos del poeta.

Ací teniu el poema Els amants, del Llibre de meravelles que llegim en aquesta avaluació. Bon profit.

Una llengua que camina

Els alumnes de 2n batxillerat que llegiu  Patrimoni natural, de Jesús Tuson, heu encetat alguns interrogants sobre el futur del català , sobretot al País Valencià. Potser, per reconduir la visió pesimista sobre el futur d'aquesta  llengua en les properes dècades, ens vaja bé a tots visionar aquest vídeo: Una llengua que camina.
Ha estat amb motiu de la Diada Nacional del País Valencià, el proper 9 d'octubre,  que s' estrena "Una llengua que camina", un treball que mostra l'estat de salut del valencià a partir de la quotidianitat de cinc persones de diferents àmbits socials, professionals i geogràfics que van participar a la diada del 2010 en les celebracions dels 25 anys de Trobades d'Escoles en Valencià.

Vicent Andrés Estellés

Aquesta setmana comencem amb el poeta de Burjassot. Mentrestant, aneu veient aquest vídeo. Es tracta d'una entrevista que li va fer Josep Maria Espinàs l'any 1987 per a TV3.

Què en diríeu, d'això?

A propòsit del debat que hem encetat avui a classe a partir de l'anàlisi de l'auca del Senyor Li que publica aquesta setmana El Temps i que a classe ha derivat en temes diversos, sobretot en els prejudicis sobre la immigració:

El resum

Aquests dies estem veient com es fa i com no es fa un resum. Ací teniu algunes recomanacions interessants que podeu posar en pràctica.

Festa Estellés

Tal i com hem comentat a classe, ací us deixe el cartell amb el programa de demà. Vindreu a la festa?

Què és comentar un text?

Els objectius, sovint implícits, d'un comentari de text són:


Valorar el procés que segueix l'autor a l'hora d'expressar les seves idees, és a dir cal  descobrir les característiques i propietats que presenta.


Opinar sobre el text prenent en consideració com ho fa l'autor del text.


Determinar la idea principal.

Valorar els arguments utilitzats per l'autor.


Exposar l'opinió pròpia sobre el tema del text.


Així doncs, al llarg del curs haureu de consultar, de manera recurrent, el dossier de continguts que us hem preparat.


De moment teniu ací un enllaç on guaitar per familiaritzar-vos amb alguns dels conceptes que utilitzarem.

2n batxillerat, inici del curs 2011-2012

Tots aquells/es alumnes que comenceu 2n de batxillerat esteu convidats a participar en aquest blog del departament de valencià al Clot del Moro.

Durant les primeres sessions haureu de conéixer les característiques de l'assignatura de valencià, els seus criteris d'avaluació en la prova de selectivitat...

Per això és interessant conéixer la pàgina de la facultat de filologia catalana de la Universitat de València.

En aquest curs passat,  a l'examen de selectivitat de juny   ha tingut una presència significativa el text literari. L'examen de setembre ha presentat àmbits diferents. Comproveu-ho.

LA RESSENYA CRÍTICA

Estem en el moment d'anar tancant les línies conceptuals de l'anàlisi de textos. Ens centrarem en l'apartat de valoració i creació personal. Ja hem observat que una possible qüestió serà valorar críticament algun llibre del qual hagem estat lectors durant el batxillerat. Així doncs, us propose que recordem les característiques d'una ressenya crítica.

Aquesta  proposta, elaborar una ressenya crítica del llibre Ser Joan Fuster, la presentareu el dia del control de lectura.  Crec que la guia de lectura us ajudarà.

L'ASSAIG LITERARI

Ha conclòs el 2n trimestre i ens trobem en la recta final de curs. És el moment de finalitzar el temari del curs. Recordeu que els darrers temes que queden a tractar són els de l'assaig humanístic, en concret:


Joan Fuster i Joan Francesc Mira.

 

Joan Fuster  



 Joan Francesc Mira

Per familiaritzar-vos amb aquest tipus de discurs us propose que seguiu aquest enllaç, on trobareu informació sobre l'assaig literari. Heu de tenir present que la tipologia textual que treballareu continua sent fonamentalment l'argumentativa.

EL TEXT PERIODÍSTIC

 Recordeu que tenim pendent l'anàlisi d'algunes qüestions d'aquest text d'opinió. El deure que recolliré la propera classe inclou: resum, tema i estructura, veus del discurs, modalització, varietat diatòpica i connectors.
Heu de presentar-me un text que incloga tots aquests aspectes de l'anàlisi textual.

Mal ensomni

Es ja estranger en la pàtria / el parlar que nostre fón? / Ja en mon temps el menyspreaven / alguns: l´oblidaren tots?" Aquests versos senzillament colpidors, per interrogants i per angoixosos, els va escriure Teodor Llorente el 1908, en un poema titulat «Mal ensomni» que feia d´epíleg de la darrera edició del seu famós «Llibret de versos», publicada el 1909, dos anys abans de la mort del poeta, el centenari de la qual celebrarem enguany. Aquests versos, encara ara em trasbalsen, no perquè l´auguri que anuncien s´haja fet realitat, sinó perquè la mateixa amenaça d´extinció segueix penjant sobre la llengua dels valencians.

I aquest sentiment se´m va fer sentir novament el dia que vaig deixar de veure, i d´escoltar, la TV3. Ara sí que ens hem quedat a fosques, tancats en una cova tètrica, em vaig dir, recordant els versos de Llorente. Gràcies a la voluntat decidida de tants i tants valencians, el mal ensomni del poeta no s´ha fet real encara, tot i que els que fa cent anys ja menyspreaven el valencià l´hagen oblidat del tot, el parlar i la llengua que diuen defensar. Una de les accions culturals determinants que han evitat la fatal desaparició de la nostra llengua ha segut la TV3. Perquè pels seus canals ens arribava una visió àmplia i alhora pròxima del món, entenedora just per què ens parlava en la llengua de casa i de l´escola, i amb naturalitat.

La TV3 era la resposta als que encara diuen que el català i el valencià són llengües diferents. És per això que ens l´amaguen? Amb la xarxa de Canal 9 no en tenim prou, els valencians que volem viure lliurement en valencià. En volem més, per sentir-nos lliures, i no tancats en una presó a casa. Perquè això és el que es pretén quan ens apaguen els senyals de TV3, amputar-nos la llibertat. Deixar-nos a fosques. I no. En som molts els que volem seguir veient la TV3. I si cal protestar, ho farem. No ens resignem a quedar-nos ni cecs, ni muts.

                        Josep Piera  (Levante, 13 de març de 2011)

ANALITZEM L'EXAMEN DE LA 2a AVALUACIÓ

El dia 9 de març tot l'alumnat de 2n Batxillerat d' EL CLOT DEL MORO us enfrontàreu a una prova molt semblant a la que podreu trobar-vos en la selectivitat.

L'examen tenia dues opcions. Cadascuna d'elles presentava textos de característiques molt diverses.

• L' OPCIÓ A  era un text d'opinió publicat al periòdic AVUI, un text propi de l'àmbit dels mitjans de comunicació escrita.
• L'OPCIÓ B us oferia un fragment (capítol XII) de la novel.la La plaça del Diamant,  àmbit  literari doncs.

La tria dels textos fou diversa en cada grup, cosa que de moment no  interpretarem.

El que us propose, per a les classes de després de falles, és que resolguem els dos comentaris, de manera que aclarirem conceptes i revisarem errors.

Us deixe els dos textos. Els necessitareu en les properes classes.

 OPCIÓ A

 Els nostres joves

En les noves generacions és, sens dubte, on es constata el nostre fracàs com adults. No per allò del canvi generacional que, òbviament, es produeix mecànicament des que tenim constància (memòria, en diríem) del que som, sinó per com vivim la realitat i com decidim que els més joves la visquen. Ací no valen excuses ni laments, tampoc penediments ni llàgrimes.

Tots hem sigut adolescents alguna vegada, és clar, i tots hem experimentat certa ànsia renovadora (equivocada o no) en l'ambient que ens envoltava. Ens hem sentit rebels, incompresos, dissidents i, com no podia ser d'una altra manera, diferents.

Tot i això, no és menys vertader que a mesura que carregàvem en cada fardo anys i experiències uns per altres hem anat acceptant les convencions dels nostres majors i, amb elles, hem heretat un model de supervivència i, alhora, hem assolit el nostre sostre com a individus en societat.

Quina diferència de fons hi ha amb les altres generacions, la nostra i les que van sorgint? Si bé ho mirem, poques, però si filem prim potser que cap.

Allò material ens ha anat proporcionant una millor qualitat de vida, és palés. La nostra quotidianitat és més confortable. Podem accedir a metes que els nostres avantpassats ni se'ls ocorria somiar, però a quin preu present i futur?

No es tracta de ser pessimistes, enfrontar-se als dilemes que ens envolten no pot fer-se des de posicions irresponsables emparades en un optimisme vacu i de cara a la galeria per allò de ser positius. Es tracta més bé d'analitzar desapassionadament, potser inclús amb fina ironia, el perquè en el pecat portem la penitència.

Tornant als nostres joves, els meus, els de vosté, no cap dubte que per moderns que siguen, per estudis que acumulen o per indolents que arriben a ser, són generalment el que hem volgut que siguen (per atencions o, també, per desídia) i, en qualsevol dels casos, hauran tingut molts més mitjans que nosaltres al llarg de la seua existència. Però, això ho justifica tot?

Si a les proves hem de remetre'ns, no. Els joves no són ni bons ni dolents, ni pitjors que els d'abans ni potser millors, són simplement joves, però sí que és cosa nostra el món que els deixem i les (in)certeses que els sobrevolen. Un estat de la qüestió que és exclusivament competència dels més majors i que —en línies generals— no millora el món que heretàrem.

Hem declinat desvergonyidament de la seua educació, de fer-los conseqüents i que puguen aspirar a un futur digne individual i col·lectivament. No podem demanar més en aquestes circumstàncies, pencar amb els nostres errors i procurar que aquests tinguen remei en les seues mans. No en queda una altra, encara que l'aposta no deixa de ser arriscada tal I com estan les coses.

   Albert Ferrer Orts   (AVUI,  28/01/11 )

 OPCIÓ B

                                                                                              CAPÍTOL XII

 Moltes tardes anava a mirar les nines amb el nen a coll: estaven allí, amb les galtes rodones, amb els ulls de vidre a l’enfonsament, més avall el nassarró i les boques mig obertes, sempre rient i encantades; i a dalt de tot el front, lluent ran  de cabells per la goma seca amb què estaven enganxats. Les unes estaven dintre de capses ajagudes, amb els ulls tancats i els braços tranquils al costat del cos. Les altres dintre de capses aguantades dretes, amb els ulls oberts, i també hi havia les més pobres, les que tant si estaven ajagudes com dretes sempre miraven. Vestides de blau, de rosa, amb punteta arrissada al voltant del coll, amb llaços a la cintura caiguda, amb els sotes de tarlatana per estarrufar. Les sabates de xarol brillaven a la claror; els mitjons eren blancs, ben estiradets, els genolls pintats d’un color de carn més fort que el color de la cama. Sempre allí, bufones a dintre de l’aparador, esperant que les compressin i se les enduguessin. Les nines sempre allí, amb la cara de porcellana i la carn de pasta, al costat dels espolsadors, dels picamatalassos, de les camusses de pell i de les camusses imitació de pell: tot a la casa dels hules.

Em recordo del colom i de l’embut, perquè en Quimet va comprar l’embut el dia abans d’haver vingut el colom. El colom el va veure un dematí en el punt d’obrir els finestrons del menjador. Tenia una ala ferida, estava mig esmorteït i havia deixat miques de sang per terra. Era jovenet. El vaig curar i en Quimet va dir que el guardaríem, que li faria una gàbia que seria una casa de senyors, amb balcó corregut, teulada vermella i porta amb trucador. I que aquell colom seria l’alegria del nen. Uns quants dies el vam tenir lligat per una pota a la barana de ferro de la galeria. Va venir en Cintet i va dir que l’havíem de deixar anar, que devia ser d’algun veí de la vora, perquè, si no, no hauria pogut volar fins a la galeria amb una ala plena de sang. Vam pujar a dalt del terrat a mirar tot el voltant, com si no ho haguéssim mirat mai, i no vam veure ni un colomar. En Cintet, amb la boca torta, deia que no ho entenia. En Mateu va dir que més valia que el matéssim, que més li valia morir que viure lligat i presoner. En Quimet, aleshores, el va treure de la galeria i el va posar a la golfa del terrat i va dir que faria una ltra cosa, que en comptes de fer-li una casa de senyors li faria un colomar i que el pare del seu aprenent, que criava coloms, ens vendria un colom a prova per veure si faria parella amb el nostre.

Mercè Rodoreda: La plaça del Diamant (ed. Bromera, pp 121-122)

EXAMEN DE LA 2a AVALUACIÓ (Temes de literatura)

Ja ha arribat el moment d'enfrontar-vos al proper examen de valencià. Hem treballat durant l'avaluació la novel.la. Així que sabeu identificar els trets de la narració, la descripció  i el text dialogat.

També hem analitzat els textos d'opinió en els mitjans de comunicació, i per tant coneixeu la tipologia textual argumentativa.`

Recordeu que a l'examen haureu de triar entre  dues opcions, així  com fareu al selectiu.

Per aquells de vosaltres que no heu sintetitzat els temes de literatura i us veieu amb dificultats, ací teniu una pàgina on podeu trobar una proposta resumida de tots els temes. Espere que l'aprofiteu.

Recordeu que dimecres ,9 de març, esteu convocats a les 16 h en l'aula multiusos.  Aprofiteu les classes d'aquesta setmana per resoldre tots els dubtes.

DESCONNEXIÓ DE TV3

Davant del tancament de l'emissió de TV3 al  País Valencià, cal que fem una reflexió sobre les conseqüències que aquesta decisió política tindrà en el procés de recuperació del català. El que us plantege és que llegim l'opinió de l'escriptor Silvestre Vilaplana (autor de L'estany de foc) en un mitjà de comunicació valencià. També  és important que seguim la resposta que aquesta actuació   està tenint en la societat, no sols valenciana. Us propose que us informeu. De moment valorarem les raons que dóna S. Vilaplana sobre aquest fet.

Rendició

Silvestre Vilaplana

ESCRIPTOR

Uns parlaran del tercer múltiplex, de la reciprocitat i de qüestions tècniques. Altres, de maniobres de distracció de l´entorn de Camps en un moment d´extrema fragilitat moral del president davant de la seua gent. Però en realitat, vist en perspectiva, el tancament de l´emissió de TV3 és simplement un pas més en un llarg procés de desmantellament de les possibilitats de recuperació de la llengua pròpia dels valencians.

El camí és llarg i ben estructurat. L´educació era un pilar clau en aquest intent de redreçament i per això les línies d´ensenyament en valencià van anar desapareixent, primer al Batxillerat, després Secundària obligatòria i el tercer pas serà l´Educació Primària. La crisi econòmica serà el pretext perfecte.

L´altre pilar de prestigi és la visió externa i social de la llengua. És per això que la televisió pròpia s´ha castellanitzat completament al punt que el valencià ha quedat pràcticament reduït a ser l´idioma de Babalà. Potser per això no s´exigeix al funcionariat que conega la llengua pròpia d´un territori que administra i, de passada, es tanca així una porta més a la normalització.

No cal que remarque el trist paper dels polítics en aquest tema. Sembla clar que als dos partits majoritaris els va bé aquesta degradació i que la visió superior sobre el desmantellament cultural (i per extensió polític) els beneficia.
D´aquesta manera, el valencià es converteix a poc a poc en una molesta reivindicació d´una minoria que, com a minoria sembla que esdevenim més radicals, més exagerats i irreals. Al capdavall, som quatre gats desprestigiats fàcilment qualificables: els altres, los del valenciano.

És evident que el tancament de TV3 no és una acció més, hi ha rere aquesta prohibició molta intenció i ha costat anys aconseguir-ho. TV3 al País Valencià era la molesta constatació de la unitat de la llengua, un espill incòmode on reflectir un model de gestió política, econòmica i cultural. I el mapa del temps treia la son a més d´un.

I, aleshores, què fem aquells que encara creiem en la llengua i en la cultura pròpia? Evidentment només ens queda la societat civil, la persistència, la voluntat de ser capaços d´explicar que tenim la raó i volem fer-ne ús. Caldrà indefugiblement organització, tenir voluntat de lluitar pel que se´ns vol fer perdre i fer públic el nostre propòsit de resistents. En algun moment haurem de dir prou. Si no ho fem nosaltres, ningú no ho farà. L´altra eixida és la rendició.

                                                               LEVANTE, 25 de febrer de 1011

Comentem els textos narratius

Heu llegit La plaça del diamant i n'hem comentat diferents fragment, així com un text d' Enllà de l'horitzó -novel.la d'Enric Valor. 

 Una de les qüestions a què heu hagut de respondre, de manera raonada,  se centra en  les tipologies textuals. Hem hagut de recordar el trets que identifiquen, sobre tot,  una tipologia textual narrativa i descriptiva.

Trobareu ací   les característiques lingüístiques que cal recordar.

Pa negre triomfa als Premis Goya

Ací teniu, l'endemà dels Goya, com ha estat valorada la pel.lícula que us recomanava fa una setmana. Cal veure-la, ja ho sabeu.

Telenotícies - 14/02/2011 3.05

"Pa negre", la gran triomfadora dels Premis Goya

La coproducció de TV3 "Pa negre" és la gran triomfadora de la nit dels Premis Goya, amb 9 estatuetes. Entre els premis, el de millor pel·lícula i millor direcció, per a Agustí Villaronga. Nora Navas s'endú el Goya a la millor actriu, i els joves Marina Comas i Francesc Colomer, els d'actors revelació. De fet, les produccions catalanes triomfen a la 25a edició dels Premis de l'Acadèmia Espanyola del Cinema. 

PA NEGRE, una visió de la postguerra sense vencedors ni vençuts

El guió d' aquesta pel.lícula de Villaronga està basada en la narrativa d'Emili Teixidor.  És una proposta interessant i us anime que la hi aneu a veure. Tindreu un element de treball recent per elaborar un exercici de creació, semblant al que us poden proposar al selectiu.


    Tracta, en paraules del cineasta Agustí Villaronga de la  misèria moral, sense distincions de bàndol i com  un complex tractat sobre la formació de monstres. Vencedors i vençuts no es mesuren aquí en termes de (relativa) justícia, sinó de podridura i desastre ètica, que s'instaura per quedar ja en la primera  escena de l'assalt al carruatge.


Basada en la novel.la homònima d'Emili Teixidor, i amb elements incorporats de "Retrat d'un assassí d'ocells", també del mateix autor, la pel.lícula de Villaronga manté un pols al malaltís des de les atmosferes salvatges (els boscos de Catalunya, sovint embolicats en boira) i els estralls, visibles o invisibles, de la guerra (la mutilació de la nena, les classes humiliades, les altes que campen impunes per l'atrocitat).  És aquesta una cinta que podria passar, atenent a les seves premisses, per una més d'un subgènere en aparença esgotat, però que no obstant això desafia les estètiques fredes i humides, des de la seva tendència a aproximar-se a un fantàstic soterrat en masmorres amb execucions de garrot vil en els seus racons i coves esmentades en què va néixer la gangrena de tota humanitat.

Entenem la modalització

En aquesta avaluació  identificarem  la intenció de textos argumentatius, així com el grau de modalització que presenten els textos d'opinió.

Recordem-ho.

                                           Grau de modalització

La intenció de l’emissor determina el grau de modalització d’un text.Un text pot estar molt, bastant, poc o gens modalitzat i donarà lloc a un discurs més o menys subjectiu, segons el grau de posicionament de l’emissor.

És el conjunt de recursos lingüístics i no lingüístics que utiliza l’emissor per posicionar-se respecte a llò que diu i respecte a qui ho diu.  Així en els textos acadèmics expositius és habitual trobar la modalització epistèmica (màxima objectivitat), mentre que els textos d’opinió periodístics o literàris presenten un grau alt de modalització, ja que és habitual l’expressió més subjectiva.

Principals elements lingüístics modalitzadors:

--Recursos prosòdics (sols en el discurs oral): accent d’intensitat que recau en un mot altre que l’últim, entonació en to agut per a valoracions positives o ridiculitzacions, entonació en to greu per a valoracions negatives, pronunciació sil.labejada d’un mot.

--Elements lèxics valoratius: substantius valoratius (ex. llàstima, admiració, lleialtat...), adjectius valoratius (veritable, trist, sincer...), verbs valoratius (meréixer, assassinar, atabalar...), verbs expressius de sentiment de l’emissor en primera persona (desitge, lamente, espere...), verbs d’opinió i de pensament en primera persona (pense, opine...),  adverbis i complements circumstancials de manera depenents del verb (desesperadament, meravellosament...), expressions quantitatives subjectives (molt, poc, bastant...).

--Fórmules d’expressivitat de l’emissor: interjeccions (ai!, uf!, xe!..), invocacions i renecs (collons!, déu meu!...).

--Crides al receptor: interjeccions (ei!), insults (fill de puta!...), expressions conatives (Alerta!, compte!...)

--Recursos estilístics o retòrics:

         -Metàfora: relació d’identitat entre dos conceptes, un vist com a real (que desapareix) i un altre com a imaginari (que remet per  identitat o semblança de significat amb l’element absent).

         -Hipèrbole: exageració amb intenció de lloar, satiritzar.

         -Ironia: és dir el contrari del que es pensa per tal d’obtenir un reultat de retret o burla. És una mentida evident per al receptor: és un fenomen que només es percep en el context, depèn de les intencions del locutor i de les capacitats interpretatives de l’alocutari. Implica un desdoblament de veus.

         -Personificació: atribució de qualitats humanes a sers inanimats.

         -Paradoxa: unió d’idees aparentment irreconciliables. S’afirma alguna cosa que sembla absurda d’acord amb les creences generals o amb el propi enunciat lingüístic.

         -Repetició: addició en un sintagma o frase de paraules repetitives per a donar èmfasi a l’expressió.

         -Enumeració: es desenvolupa un sintagma o una frase mitjançant els atributs d’un nom, els complements d’un nucli, els verbs, etc.

--Altres:  canvi de registre, varietat o llengua, perífrasis verbals de probabilitat i d’obligació (cal estudiar per aprovar), canvi de modalitat oracional (la negació, la interrogació, l’exhortació, l’exclamació, el desig, el dubte i probabilitat).

Principals recursos gràfics:

--Cometes: s’utilitzen en citacions literals, per marcar paraules en altra llengua, per indicar que es fa un canvi de registre en un mot, per indicar ironia i ús especial de la paraula ...

--Punts suspensius: s’usen per deixar incomplet el sentit d’una frase o inacabada una successió d’elements.

--Parèntesi, dos punts i guionets: s’usen per afegir una informació que l’autor considera que el receptor desconeix o per afegir una opinió.



Comentem Reis Mags i infància

A continuació podeu recuperar el PPt que hem analitzat a classe.

C. miquel, infància i reis mags

View more presentations from emparvidal.

EL TEXT ARGUMENTATIU

 Aquesta avaluació treballarem dues tipologies textuals: el text argumentatiu i el text narratiu. El darrer text que hem comentat a classe, Infància i Reis Mags, de Carme Miquel és argumentatiu. Així doncs, per recordar les característiques de l'argumentació, podeu consultar aquesta informació.

                                        COHERÈNCIA

Tema: És allò de què tracta el text. És la idea que aglutina tots els continguts.

         Es formula sintetitzant-lo en un sintagma o en una oració. Ha de tenir precisió i brevetat màxima. La determinació del tema pot partir del resum: una via per a arribar al tema és anar disminuint els continguts del resum fins arribar-ne a l'essència. El tema pot aparéixer explicitat amb mots o expressions que sintetitzen la idea central del text tant per afinitat com per oposició: els mots temàtics o paraules claus.

Tesi: És la posició de l'autor. És la idea que defensa l'autor al text mitjançant els arguments. Pot estar explícita al text o implícita.

         Convé formular la tesi de manera precisa: tal i com l'autor l'ha redactada, si és que està explícita, o amb una frase contundent i breu, si la tesi és implícita.

Estructura.

És la manera com s'organitza la informació al text per tal de facilitar la comprensió al lector.

Als textos argumentatius la informació s'ordena, generalment, seguint l'esquema següent:

1a part: Presentació del tema problemàtic. En ocasions, en aquesta part es formula la tesi que es vol defensar.

2a part: Exposició dels fets i defensa dels arguments. A vegades pot aparéixer la tesi contrària i la contraargumentació.

3a part: Síntesi del que s'ha dit i de reforçament de la tesi que es defensa. A vegades la tesi pot aparéixer explícitament.

        Tipus d'estructures argumentatives.

                  Sols es defensa la pròpia tesi

Segons com s'ordenen les idees s'obtindran diversos tipus d'estructura:

         .Estructura analitzant o deductiva: presenta un fet o idea general que es desenvolupa mitjançant fets particulars. Al principi de l'escrit s'anuncia la tesi. Seguidament s'exposen una sèrie d'arguments amb què es pretèn demostrar-la.

         .Estructura sintetitzant o inductiva: parteix d'un fet o idea particular per a arribar a idees generals. L'exposició de dades i arguments condueixen a una conclusió final, que és la tesi de tota l'argumentació.

         .Enquadrada o circular: la tesi es formula al principi i es va desenvolupant al llarg del text. Es tanca amb la reafirmació, de nou, de la tesi.

         .Estructura paral.lela: apareixen diverses idees no supeditades entre si que es van succeint al llarg del text.

         .Interrogativa: una pregunta inicial es respon al llarg del text de diverses maneres o, més d'una pregunta inicial, amb una sola resposta.

         Apareix la pròpia tesi i la antítesi.

         La contraargumentació. És una tècnica argumentativa. L'auor formula en el text les possibles objeccions (tesi contrària) a la seua posició, per tal de neutralitzar.les amb nous arguments que refermen la seua tesi.

         Amb la contraargumentació l'emissor delimita les opinions que li poden ser contràries.

         Els contraarguments poden ser arguments contra o raons per a limitar o matisar l'argumentació del contrari.

         El text argumentatiu es caracteritza per la presència d'estructures que serveixen per a formular els contraarguments: "És cert que ..., però", "Malgrat que..., també", "Alguns diuen que ..., però".

        

Són estructures contraargumentatives:

·        no sols la refutació (No és cert que …), que implica una negació, una oposició..

·        També ho és la concessió, que significa una objecció, una acceptació parcial, una addhesió crítica

·        Així  com la condició (si és cert ….)

Tipus d'arguments.

Els arguments poden ser:

         a. Basats en l'experiència personal.

L'emissor utilitza les vivències personals per fonamentar la seua tesi.

         b. D'autoritat.

S'apel.la a persones de prestigi, institucions, ... per recolzar la tesi. També l'autor pot legitimar-se com a enunciador per donar més credibilitat a la seua argumentació.

         c. De quantitat.

L'emissor aporta dades científiques, històriques, numèriques, ... que apareixen com a irrefutables.

         d. D'analogia.

S'intenta convéncer el receptor amb un cas paregut per ressaltar semblances o diferències.

         e. De causa.

Es presenta un fet i després les causes que l'han produït.

         f. De conseqüència.

L'argumentació es basa en el resultat que produeix.

         g. De generalització o exemplificació.

A partir d'un o dos exemples, es generalitza.

         h. D'apel.lació a valors superiors.

L'emissor apel.la a valors superiors (llibertat, igualtat,...) per defensar la tesi.

ACTUALITAT D'ENRIC VALOR

Recuperem un article de publicat  recentment sobre la trajectòria d' Enric Valor.

 Llegiu-lo i el comentarem pròximament.

 

Any valor

 Carme Miquel

Fa deu anys que l'escriptor Enric Valor ens va deixar. Desaparegué la mirada còmplice, el mig somriure i la conversa fluida. Però va quedar el legat: la valuosa obra literaria i lingüística d'un home que estimava el seu país, la seua llengua i la seua gent. Per sort, el seu valor intel·lectual li va ser reconegut en vida i va ser nomenat Doctor Honoris causa per les cinc universitats valencianes. I les escoles del nostre país li van dedicar diversos homenatges que ell, amb la seua modèstia, sempre acceptava amb una certa perplexitat.

Ara, deu anys després del seu comiat, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua designa aquest 2011 com l'"Any Valor" amb la programació de diverses activitats. Seran les activitats de l'Acadèmia i les activitats de sectors de la societat valenciana que reclamaven aquest record oficial i especial cap a l'escriptor. I d'això cal felicitar-se. Ens felicitem perquè un poble ha de tindre presents les persones que amb la seua obra han enriquit el bagatge cultural d'eixe poble i perquè cal transmetre a les noves generacions eixe patrimoni, en el cas d'Enric Valor un patrimoni lingüístic molt important. Lingüístic, no només pels seus treballs gramaticals sino també per la bellesa i la riquesa del valencià que utilitzava quan escrivia (també quan parlava). Però en la seua obra hi ha altres elements a destacar. Com bé sabem ell, a partir de les converses amb persones de generacions anteriors, va rescatar la saviesa de la cultura popular i va elaborar un corpus rondallístic important que forma part de l'imaginari col·lectiu valencià. Convenientment divulgat, ara els xiquets i xiquetes valencians tenen al seu abast el món fantàstic dels seus avantpassats, que poden compaginar perfectament amb el món imaginari que els proporcione la cultura actual.


I per completar el nostre record, no oblidarem l'Enric Valor novel·lista. Les novel·les del seu Cicle de Casana, amb un escenari ubicat en un passat recent, mostren la condició humana de tots els temps.
Hem iniciat l'"Any Valor". Conéixer la seua obra i normalitzar a tots els nivells la nostra llengua, que és la seua, són dues maneres d'honorar l'escriptor. I, de pas, d'honorar-nos nosaltres mateixos com a ciutadans i ciutadanes valencians.


 Dimarts,  04 de gener de 2011 

    (Levante)

Us propose que visioneu aquest ppt sobre Enric Valor a manera d'auca. Es tracta d'una proposta de V. Brotons, professora a la Universitat d'Alacant.

Enric Valor - per Vicent Brotons

View more presentations from IES Joanot Martorell de València.

la narrativa catalana del segle XX

 En aquest 2n trimestre iniciem l'estudi del gènere narratiu. El vostre company Miguel ha preparat un ppt sobre el tema 1 del programa de literatura. Prompte podrem aprofitar el seu treball en l'exposició que prepara per a aquesta setmana.

El tema 2 ens aproxima a  l'obra d' Enric Valor, un escriptor a qui els valencians recordarem aquest any,  perquè enguany se celebra el 10é aniversari de la seua mort. En la premsa ja comencem a llegir alguns articles que l'homenatgen per totes les seues aportacions al patrimoni lingüístic i literari dels valencians. Estarem atents a la premsa.

Ací tenim una valoració sobre la importància de l'obra de Valor.

"La figura de Valor és un referent en la literatura catalana moderna, i no és d'estranyar que, després de la mort de Franco, començara a rebre un degoteig constant de premis. […] No podem deixar de recordar la tasca que va portar a terme en defensa de la normalització lingüística ni tampoc la seua important contribució a la qualitat de la literatura catalana com a novel·lista. Com a continuador de Pompeu Fabra, Francesc de B. Moll, Carles Salvador o Manuel Sanchis Guarner, va difondre les normes de l'Institut d'Estudis Catalans al País Valencià en un moment especialment difícil. Així, la Flexió verbal ha adquirit una especial importància per a l'ús de la llengua, tenint en compte que el català ofereix una variació dialectal molt rica. Enric Valor ens va deixar una herència literària única: la seua extraordinària obra. Per tot plegat, no hi ha un homenatge millor a la nostra cultura que rellegir les seues rondalles, tot sabent per endavant que, quan arribem a la darrera pàgina, sentirem aquella veu tremolosa que, insistent, ens tornarà a dir: 'Catacric, catacrac, catacrac, catacric, conte contat, conte finit'."

(Agnès Vidal. "Enric Valor i el món de les rondalles", Lletres, núm. 35, octubre/novembre del 2008)