LA PLAÇA DEL DIAMANT , Mercè Rodoreda
Esteu llegint aquesta novel.la i pròximament, primera setmana de febrer, teniu el control de lectura.
Seria interessant que recordàreu el PPt sobre la dona en el franquisme que visionàreu en la primera avaluació. En aquell moment es tractava de identificar el context social i històric. Ara us ajudara a entendre la protagonista, Natàlia-Colometa.
LECTURA OBLIGATÒRIA PER A LA 2a AVALUACIÓ
M. Molins: dones, dones, dones (ed. 3 i 4)
En DONES,DONDES, DONES (premi Octubre de Teatre 2009) ens conta la història d’una família a partir de sis dones. És un relat calidoscòpic on es barregen sentiments, enveges, amors, desigs i frustracions en una polifonia de veus i accions que s’entrecreuen. Com diu el crític Francesc Foguet en el seu excel•lent pròleg: es tracta d’una història on “el relat de conjunt que se’n deriva planteja –sense embuts ni tabús, sense hipocresia ni impostura– temàtiques que afecten especialment la tan esbombada condició femenina: la inferioritat en l’àmbit laboral, la submissió als codis mascles, les estretors de la revolució sexual, la violència exercida en el cos de la dona, la discriminació real per raó de sexe, la desemparança dels emigrants o la desigualtat de la pobresa. Crítica, reivindicació i joc es fonen en una peça valenta que, a més d’explorar les formes de la teatralitat, malda per esbatanar portes i finestres i insuflar aire nou en les cledes dels resclosits discursos de gènere”.
LECTURES DE LA 1a AVALUACIÓ
Llegim Vida i mort de les llengües de Carme Junyent
Prepara la lectura:
FITXA DE LECTURA
VIDA I MORT DE LES LLENGÜES
- Carme Junyent considera que una de les formes de mort de les llengües més cruels i violentes és:
l’extermini de poblacions de llengües
la desaparició de poblacions senceres a causa de fenòmens naturals
la substitució de la pròpia llengua per una altra
- Una llengua es considera que ja és morta:
quan mor l`últim parlant
quan els parlants renuncien a la pròpia llengua com a senyal d’identitat
quan els parlants no renuncien al sistema que els ha fornit una visió del món
quan els parlants trenquen els lligams amb la seua cultura i inicien un procés de readaptació que els porta sovint a la marginació
- La substitució d’una llengua es pot veure frenada per factors com:
El manteniment del prestigi de la llengua pròpia
La presència d’un altre codi en societats bilingües o plurilingües
- Un pidgin:
és una llengua en expansió, una llengua evolucionada, que ha ampliat les seues possibilitats estilístiques …
sorgeix arran del contacte entre grups amb llengües diverses
es converteix en “crioll” en passar a ser la llengua materna d’un grup
- Algunes constants en els processos de substitució lingüística són:
el fet que la lleialtat lingüística cap a la llengua amenaçada es done freqüentment entre els parlants més joves de la comunitat, i no en la gent gran
l’ús de la llengua recessiva en les classes baixes, així com la transmissió als seus fills
el fet que les llengües acaben morint, sovint, en les zones urbanes on es mantenen més temps
- Aspectes lingüístics de la substitució són:
el manlleu massiu del lèxic de la llengua dominant
el manteniment de les regles morfofonològiques
la reducció del sistema sintàctic i el calc d’estructures de la llengua dominant
- La Declaració de Recife (Brassil, 7-9 d’octubre, 1987):
aconsella a les Nacions Unides que es prenguen les mesures necessàries a fi d’adoptar i realitzar una Declaració Universal dels Drets Lingüístics
preveu, per a les llengües minoritzades, un futur, no gaire llunyà, esperançador i positiu
8. Les 500 llengües amenaçades relacionades per Carme Junyent:
inclouen les llengües europees en procés de substitució
en morir, desapareixeran 500 maneres de dir i d’ordenar el món,
altres 500 sistemes simbòlics, i a més, alteraran una mica el nostre
sistema ecolingüístic
- L’hebreu israelià:
es consolida plenament com a llengua del país, abans de la creació
de l’Estat d’Israel l’any 1948
arrenca de les fonts tradicionals i incorpora elements procedents de les més diverses llengües indoeuropees i semítiques
- Els signes preocupants de substitució lingüística que s’observen en el català són:
el monoligüisme català de tota la comunitat
procés de substitució en les zones urbanes
interferència unidireccional d’una altra llengua, a nivell de lèxic, sintaxi, fonètica i morfologia
reducció de les funcions de la llengua (en quina llengua es parla amb la família, els amics, companys de feina o d’estudi, el conserge,
metges…)
Per abordar aquesta darrera qüestió, podeu llegir l'entrevista que concedeix Carme Junyent, aquest juliol de 2010, a Anoiadiari.cat.
Una de les lectures voluntàries que podeu realitzar en aquest trimestre és El valencià és una llengua diferent? de Mª Josep Cuenca. Informa't sobre l'autora per conéixer el seu perfil.
Ací teniu les consideracions d'un company de 2n de batxillerat que ja ha llegit el llibre.
EL VALENCIÀ ÉS UNA LLENGUA DIFERENT?
En primer lloc, he de dir que aquest és un llibre que recomanaria a tots, ja que és indispensable per conèixer la situació actual de la nostra llengua: el valencià (variant del català), i perquè ens mostra el seu panorama al llarg del s. XX, sobretot després de la transició dels anys setanta i de la denominada Batalla de València, i com perviu, no massa folgat, a dies d’ara.
Estic plenament d’acord amb les idees reflectides en aquesta obra, perquè la nostra llengua s’ha convertit, durant les últimes dècades, en instrument polític, utilitzat tant pels que defensen la unitat lingüística com pels espanyolistes disfressats de valencianistes (blaverisme i adjacents) que afirmen que és una llengua diferent, amb l’única intenció de desestabilitzar-la per tal de destruir-la i enfonsar-la, encara més, en una diglòssia insalvable. A més, gran part de la població ha esdevingut, com he esmentat, diglòssica des de segles enrere; ço és, molts valencianoparlants han rebutjat la seua pròpia llengua o han reduït notablement les seues funcions, especialment a l’àmbit oficial, administratiu, culte o de relleu social.
Segons la meua opinió, el valencià-català rebé el colp de gràcia en el franquisme, que per a mi, és el període que més ha descompensat la llengua. Després, amb l’arribada de la transició democràtica postfranquista i la insuficientment desenvolupada Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983), semblava albirar-se un procés de restabliment, de recuperació, amb el marc legal que li oferia l’Estatut d’Autonomia i la consegüent oficialització de la llengua. Però amb l’arribada al govern del PP al 1995, igual que a la preautonomia, els sectors “blavers” influïren decisivament i s’inicià es reafirmà el conflicte lingüístic.
Posteriorment, es creà l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), com a institut i autoritat de referència lingüística. Al principi, aquest organisme semblava de dubtosa eficiència, però pareix que, als darrers anys, s’ha consolidat i ha esdevingut un organisme seriós, tot i que algunes de les seues tessitures puguen confondre o conduir a cert secessionisme lingüístic (no empra del nom oficial reconegut acadèmicament i internacional, admet lèxic fins ara poc o gens normatiu o recomanable, empra expressions i doblets diferenciadors... possiblement amb l’excusa de la major genuïnitat valentina).
Finalment, cal remarcar que, a partir de la pregunta que serveix de títol al text (El valencià... és una llengua diferent?), l’autora estableix un diàleg al voltant de la realitat sociolingüística del valencià dels nostres dies. Planteja què és el valencià i què el fa diferent (per què i de què). Hi predomina un to allunyat de l’academicisme i l’erudició i els diferents capítols, malgrat ser peces independents i completes, progressen i s’ interrelacionen amb l’objectiu d’explorar, des de diverses òptiques, la problemàtica que pateix el nostre idioma com a conseqüència de l’omnipresent polèmica de la seua adscripció i nomenclatura lingüística.
Al remat, el que resulta palés és el caràcter diglòssic que ha assolit, així com la manca d’actitud política i social per a superar-lo i la regressió del seu ús, principalment, a les zones urbanes i metropolitanes (situació agreujada per la conjuntura social present: globalització general, immigració... ). Per tant, hem de plantejar-nos, tots, quin futur volem per a la nostra llengua.
MANUEL BADAL I BERTOLÍN
Prompte trobarem l'opinió que us mereix aquest llibre. Ànim.