Benvinguda

Benvinguts i benvingudes al bloc del departament de valencià de l'IES Clot del Moro de Sagunt

dimarts, 16 de novembre del 2010

Cicle Dies de Literatura a Sagunt

Recordeu que aquesta setmana, dijous, començarà el cicle de conferències de literatura a Sagunt. Hem acordat que assistirem a la conferència de M. Molins i de V. Alonso. Per això hem començat a informar-nos de la trajectòria literària d'aquestos escriptors valencians.

Cicle Dies de Literatura. Sagunt 2010
       
 
Dijous, 18 novembre
     Manuel Molins 

Conferència: L'amant traïdor (Teatre, Literatura i Espectacle)

Professor i dramaturg. Va fundar el grup 49 de Teatre amb el qual va participar en el moviment de teatre independent.
Entre les seves obres i adaptacions es poden destacar: Ni tan alts ni tan  rics (1989) o Abu Magrib (2002).
Ha obtingut diversos premis literaris entre ells el premi dels escriptors valencians, fins en quatre ocasions.

Hora: 20.00h


Dijous 2 desembre

Vicent Alonso 


Conferència: Literatura: Vida, coneixement i diàleg.

Va néixer a Godella i ha estat professor del departament de filologia catalana de la Universitat de València.
Va fundar i va dirigir la revista de literatura Daina.
El 1983 inicia la seva obra poètica amb "Vel de claredats". Ha publicat nombrosos articles d'opinió i de crítica literària.

Hora: 20.00h

Lloc: Biblioteca Pública Municipal de Sagunt
Plaça Cronista Chabret, 20. Sagunt

dimecres, 10 de novembre del 2010

Valoració crítica

Encara no hem treballat d'una manera sistemàtica el text d'opinió, però sabem identificar aquesta intenció en un text. A continuació trobareu una possible valoració personal sobre el text que estem treballant aquestos darrers dies, Factors polítics. Recordeu que pròximament us enfrontareu al control de lectura de Vida i mort de les llengües, de Carme Junyent i que us he demanat que prepareu la vostra valoració sobre el llibre: quines dificultats heu trobat, què ha despertat la vostra curiositat, què us aporta com a lectors, què heu descobert en llegir-lo, a quines reflexions us ha portat, com analitzareu la realitat del bilingüisme a partir d'ara quan observeu la situació del català, etc. Espere que us ajude un poc.




Per finalitzar aquest comentari es realitzarà la valoració personal del text. En primer lloc cal recordar que el tema sembla   d’interés social i polític. El tema tractat té actualitat per als ciutadans interessats a protegir aquelles llengües amenaçades i en perill de desaparéixer. Aquestos lectors troben  que se’ls  ofereix una anàlisi de com la pèrdua de llengües ha estat condicionada per determinades polítiques lingüístiques, tant al passat com en l’actualitat, cosa que significa que determinades polítiques lingüístiques aboquen a la substitució de llengües minoritzades, en comptes de conduir a una normalització lingüística.

         És interessant observar que  l’anàlisi sobre la desparició de les llengües minoritzades que presenta el text, coincideix bàsicament amb el plantejament del llibre Vida i mort de les llengües, de Carme Junyent. Així, en aquest llibre s’ofereix, després de l’anàlisi dels factors afavoridors de la mort de les llengües, un llistat de més de 500 llengües minoritàries que, de fet, han desaparegut ja. Carme Junyent presenta, doncs, clars exemples que la desaparició de les llengües és possible, que la reducció de la diversitat lingüística al món avança. Un  exemple   de mort lingüística  es donà a conéixer per Alfred Bosch a l'Avui (29 de març de  2009), amb la desaparició de la darrer parlant de la llengua eyak. El llibre de C. Junyent ens informa que, en el moment de la seua publicació, aquesta llengua, l'eyak, sols tenia enregistrats 3 parlants. Per tant, és cert que les llengües moren, en deixar de parlar-les els seus parlants i que una llengua ja és morta abans d'arribar al darrer parlant.

         El tema tractat pels autors condueix a reflexionar sobre l’exemple del català, que en el territori valencià on és llengua pròpìa, podem observar que no és utilitzat amb normalitat ni en l’administració, ni en els mitjans de comunicació, ni en l’àmbit de la política, ni en el cinema, ni al teatre, ni als videojocs ...

         És cert que trobem usos del català més normalitzats en alguna part del territori on és llengua cooficial (Catalunya per exemple), però en el cas del País Valencià, C9, les Corts Valencianes ... no són un exemple d’ús normalitzat de la llengua pròpia dels valencians.

         En conclusió, es pot observar que la nostra llengua no és vàlida per alguns parlants en molts aspectes de la vida social, per això és interessant que els autors d’aquest text proposen una reflexió sobre aquest tema, perquè l’estat espanyol és una bon exemple europeu del les idees plantejades i perquè els valencians i valencianes pertanyem al grup  dels parlants de llengües minoritzades. I,  cal que pensem si, amb la política lingüística aplicada al nostre territori, es contribueix a normalitzar-nos lingüísticament o no.
        



        

Anàlisi de l'adequació i cohesió de Factors polítics

En aquesta primera avaluació analitzarem alguns dels aspectes de les propietats de  l'adequació  i de la cohesió dels  discursos. Per tant, no tractarem tots els aspectes possibles de l'anàlisi. A classe us he demanat que subratllàreu la informació més important del text, que emmarcàreu els connectors amb la finalitat d'elaborar un bon resum i  identificar el tema.

Us he plantejat d'estudiar qüestions, com ara identificar i justificar:
  •  l'àmbit d'ús
  •  el gènere
  •  la finalitat
  •  la tipologia textual i  les funcions del llenguatge
  •  el nivell de formalitat i la varietat diatòpica ...
A continuació podeu contrastar el vostre treball amb aquesta proposta, en què trobàreu altres aspectes de l'anàlisi textual que s'estudiaran més endavant.



Respecte a l’anàlisi de l’adequació, el text Els factors polítics és un discurs propi de l’àmbit acadèmic, per la naturalesa específica (especialitzada) del tema tractat, que en aquest cas aborda aspectes de la sociolingüística. Aquest text s’inscriu dins del gènere de l’assaig, ja que és un text escrit en prosa que desenvolupa una sèrie d’idees de caràcter científic, aspecte que s'observa en l'ús de lèxic propi de l'estudi de les llengües, com s'indicarà en l'anàlisi de la formalitat del text.

 
         La finalitat observada en el text és clarament informativa ja que s’observa la voluntat d’explicar al lector les relacions entre els factors polítics i la pèrdua de llengües al món, per la qual cosa aporta informació, com ara exemples concrets que il.lustren la idea principal. És per això que la tipologia textual dominant és l’expositiva, cosa que s'observa en l'ús de: l'indicatiu present en el començament del fragment  i en el darrer paràgraf del text (són, afecten...). la modalitat oracional dominant enunciativa i en la presència de marcadors textuals lògics. Aquesta tipologia textual expositiva es combina amb la narració en els tres primers paràgrafs, per l’ús del pretèrit perfet perifràstic, com per exemple: “va donar” (3), “va passar” (6), “va seguir” (16)...

La funció del llenguatge dominant que comporta aquesta finalitat objectiva  és la funció “comunicativa” o “representativa” al llarg del fragment, per la referència als elements contextuals, com ara l’existència de llengües europees o d’una realitat geogràfica com quan anomena els continents: Amèrica, Àfrica, Austràlia, Europa...

         La voluntat de distanciament per part del autors s’observa tant en la manca de díctics de persona, com en la presència de mecanismes d’impersonalització al text, sobretot en el darrer paràgraf, com  per exemple la passiva reflexa (usos impersonals amb verb de 3ª persona i el pronom se): “es va estendre” (9-10), “s’han declarat” (20), “s’utilitzen” (20). Així mateix, destaca un ús significatiu de la modalitat oracional enunciativa, cosa que contribueix a l’objectivitat del text, com ara oracions afirmatives ( “...dos fets han afectat dràsticament la diversitat lingüística”, 2), oracions negatives (“... no tan sols va afectar un gran nombre de llengües ..., 10).

         No obstant això, cal destacar la presència d’elements modalitzadors, que ofereixen una visió dual de la realitat analitzada, a partir sobretot de l’ús de lèxic valoratiu.  Per una banda, s’hi troba lèxic amb connotacions positives per designar les llengües europees poderoses, com per exemple: “prestigi” (4), “ús exclusiu” (1), “llengües estatals” (12),  o bé destacar unes  atribucions de poder, com ara “pressió” (13), “afecten” (19)... Per altra banda, s’hi troba lèxic valoratiu negatiu per identificar la situació de les llengües minoritzades, com “menys poderoses” (10-11),  o bé les accións a què són sotmeses: “colonització” (3, 6, 13), “subjugació i assimilació lingüística” (16).  Ara bé, aquesta realitat dual no respon tant a l’opinió dels autors, sinó als judicis de fet que descriuen una realitat lingüística habitual entre els autors que adopten els punts de vista de la socioligüística crítica.Tot i això hi ha expressions adverbials, com ara “dràsticament” (2), “ràpidament” (10) que responen a una percepció més personal dels autors, que per altra banda no aporten un excés de modalització al text.

         Respecte a l’autor i el lector model,  cal identificar el caràcter qualificat dels emissors, a qui se’ls pot atribuir competència per tractar temes de caràcter especialitzat, com ara l’estudi de la sociolingüística: el contacte lingüístic, la substitució lingüística... Així doncs, els emissors controlen tot tipus d’informació de caràcter històric, la colonització,  i tenen interès per establir relacions d’aquells fets amb el present. En alguns moments del text, l’autor model sembla que qüestiona una realitat lingüística pobra i en  preferiria una de més plural i més rica. A més té una visió crítica del que suposà la colonització de les llengües europees i sobre les conseqüències del contacte de llengües.  Quant al lector model no  ha de tenir, necessàriament, molta informació sobre aspectes culturals i lingüístics de la colonització, per això una part del text presenta diferents exemples de la colonització (Amèrica, Àfrica ...) i també guionets explicatius que permeten aclarir i completar informació al lector. Així doncs, no serà un lector especialitzat en temes de sociolingüística, però haurà de tenir algun interés en el tema.

Tot seguit, s’analitzarà el nivell de formalitat al text, on es troba lèxic propi d’una àrea científica (sociolingüística): “diversitat lingüística” (2), “colonització cultural” (6), “subjugació i assimilació lingüística” (16)... Per tant, cal destacar que el nivell de formalitat és alt,  tret característic del tipus de text d’àmbit acadèmic.

         Per finalitzar l’anàlisi de l’adequació no hi ha al text exemples lingüístics que permeten definir la variació diatòpica, ja que no  ofereix exemples de morfologia verbal pròpia ni del català oriental, ni occidental. En canvi,s’hi troben usos característics de l’estàndard general, com per exemple els demostratius reforçats: “aquesta” (10), “aquests” (15, 18).


 Pel que fa als elements cohesionadors, s’analitzarà, en primer lloc, la connexió. Al text destaquen els connectors additius. Per exemple s’hi troba al primer paràgraf:  “d’una banda” ( 2-3), que en aquest cas té un valor de distribució; “i” (5, 7); “a més” (9) i “també” (11). També hi ha connectors de contrast, com per exemple: “sinó que” (11), “tot i que” (15) i a més els connectors lògics de conseqüència, com ara “”arran d’això” (13), “per tant” (20) i per últim els lògics de causa: “a causa de “ (18).

També cal assenyalar l’ús dels mecanismes de referència lèxica i gramatical per cohesionar el text. En primer lloc destaquen les anàfores lèxiques. Així s’hi troba lèxic que permet establir una relació d’inclusió semàntica, com ara l’hiperònim “un món” (3) amb els hipònims “Amèrica”. “Àfrica” (4), “Amèrica del sud” ... També s’observa la sinonímia textual: “nou món” i “nous territoris”, “colonització” i “ocupació”, “poderosos” i “ocupants”, “factors polítics” i “episodis històrics”, “colonització cultural” i “subjugació, assimilació lingüística”. Quant als camps lèxics hi ha exemples de flexió i derivació lingüística: “prestigiós/ prestigiosa”, “colònia/ colonització/ colonitzadors”. Per acabar l’anàlisi d’aquest apartat de les anàfores lèxiques, es destacarà la presència de repeticions lèxiques, pel caràcter temàtic que adquireixen al text: “llengües i llengua” (1, 3, 7, 9, 10, 12), “colonització” (3, 6, 13, 15),  “polítics” (1, 10, 13, 18), “administració pública” (2,4), “mitjans de comunicació” (5, 21), “pèrdua” (1, 7).

A continuació es relacionen els elements de referència gramatical. Destaquen els pronoms, com ara: “això” (7) i els demostratius, com per exemple “aquesta” (10) i “aquests” (18). Quant als elements gramatical de caràcter díctic s’hi troben els adverbis “històricament” (2), “actualment”(18) i els temps verbals de pretèrit perfet, com per exemple “va donar”, “ va passar”...

         A més, a més, cal destacar l’ús de mecanismes de condensació de la informació i els mecanismes d’ampliació de la informació. Del primer procediment,  hi ha exemples de nominalitzacions, com ara “pèrdua”, “situacions”, “ocupació”, “funcions”, “assimilació”, “població”, “educació”. Quant als mecanismes de reformulació destaca el parèntesi explicatiu (4, 5, 6), l’ús dels dos punts per completar idees (6-7, 19-21) i les exemplificacions de colonitzacions, en els tres primers paràgrafs.




dilluns, 8 de novembre del 2010

Proposta d'anàlisi de la coherència de FACTORS POLÍTICS

A contiuació trobareu una possible anàlisi de la propietat de la coherència d'aquest text: resum,  tema i estructura. Observeu que el text presenta diversos paràgrafs i que cadascun d'ells presenta diferent informació. Recordeu -ho quan redacteu els  vostres exercicis.

         El text que es comentarà és una síntesi de les pàgines 97-99 del llibre Informe sobre les llengües del món, escrit per Esti Amorrortu i altres autors. Aquest  informe està publicat pel Centre Unesco de Catalunya. El fragment ofereix dades de caràcter històric i polític per explicar   diferents polítiques lingüístiques del passat i  estableix relació amb les actuals.  Un resum d’aquestes idees és:

         Els factors polítics són una de les causes més detacades de la pèrdua de llengües al món, com ara la colonització, que es caracteritzà per la imposició de les llengües europees més fortes en els territoris colonitzats i la desaparició de moltes llengües colonitzades. En l’actualitat també s’observa que determinades polítiques lingüístiques d’estat provoquen la substitució de llengües.

          El tema que tracta el text és la pèrdua de llengües a conseqüència de determinades polítiques lingüístiques del passat i de l’actualitat. El títol d’aquest text, Els factors polítics, és un títol breu que expressa de forma clara, però parcial un dels aspectes temàtics del text, ja que  els autors analitzen les realitats lingüístiques a partir d’aquestos “factors polítics” o situacions històriques molt concretes.

         El fragment que es comenta té una estructura externa organitzada en quatre paràgrafs diferents, on es destaquen diferents idees; a més, presenta el títol Els factors polítics.

         Quant a l’estructura interna, es veu una organització d’idees que presenta elements característics de la tipologia textual expositiva dominant al text. L’esquema organitzatiu que s’identifica al llarg del fragment és el de causa-conseqüència. Així, la desaparició de la diversitat lingüística al món, idea expressada  en  els diferents paràgrafs, és l’existència de factors polítics, com ara els fets històrics: la colonització dels països europeus duta a terme a altres continents (1r, 2n, 3r paràgrafs). En el darrer i últim paràgraf es planteja la idea que les   polítiques lingüístiques que s’adopten en l’actualitat determinen el futur de les llengües, la qual cosa  implica que aquells fets històrics del passat  condicionen les polítiques lingüístiques actuals i que algunes puguen llengües puguen desaparèixer.

         La idea general del fragment s’expressa en les dues primeres línies del text. Tot seguit s’assenyalen diferents aspectes de la colonització com a exemple de factors  polítics, al llarg del 1r, 2n i 3r paràgraf. Al darrer paràgraf es  reprèn, a manera de conclusió, la idea inicial per relacionar-la amb les implicacions que té en l’actualitat. El text presenta, doncs, una estructura  emmarcada o enquadrada de les idees.

Resolem alguns aspectes del comentari (Factors polítics)

 Trobareu la proposta de resolució que la coordinació de 2n batxillerat, valencià: llengua i literatura   proposa per a les qüestions d'aquest examen  a la pàgina d'informació general (PAU) de http://www.uv.es/filocat . En el nou model de la prova de valencià trobaràs aspectes semblants a l'apartat lingüístic, com ara proposar sinònims textuals, destriar el lexema dels morfemes d'una paraula, substituir determinats sintagmes pel pronom feble escaien i identificar la funció sintàctica o assenyalar la funció d'alguns connectors.


Comentem un text

Us propose una pràctica d'examen de selectivitat. Concretament el text de la convocatòria de juny de 2007. Es tracta d'un text acadèmic i que tracta temes relacionats amb les llengües, els seus usos i també de l'abandonament dels usos dels parlants. Com que ja hem llegit el llibre Vida i mort de les llengües, de Carme Junyent, ja esteu familiaritzats en el procés de substitució. El que us demane, de moment, és que resumiu el text, identifiqueu el tema general i analitzeu la seua estructura. A classe el comentarem.

                                                                               VALENCIÀ: Llengua i Literatura II
   
Qüestions:
1) Escriu un sinònim o explica el significat que prenen en el text els mots següents:
a)  esmentats (línia 1)
b)  dràsticament
c) nombre (línia 10)
(línia 2)
2) Digues de quin tipus són i quina funció sintàctica fan els sintagmes o constituents destacats en cursiva en els fragments següents, extrets del text:
a)  “Històricament, dos fets han afectat dràsticament la diversitat lingüística.” (línia 2)
b)  “[...] la idea d’«un estat, una llengua» es va estendre ràpidament.” (línies 9-10)
c)  “A causa d’aquests episodis històrics, actualment els governs adopten mesures polítiques que afecten en gran mesura el futur de moltes llengües   [...]” (L ínies 18-19)

3) Digues quin procés de formació de mots ha originat els mots següents i, per a cada mot, escriu-ne un altre format mitjançant el mateix procés que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida:
a)  històricament (línia 2)
b)  gairebé (línia 3)
c)  poderosos (línia 6)
4) Digues de quin tipus són els connectors següents. A continuació, copia el fragment del text on apareixen i
substitueix-los per connectors sinònims.
a)  a més (línia 9)  
b) tot i que (línia 15)
c) per tant (línia 20)
   
                                                 Els factors polítics
   
Els factors polítics són els més esmentats com a causa de la pèrdua de llengües en moltes comunitats arreu del món. Històricament, dos fets han afectat dràsticament la diversitat lingüística. D’una banda, la colonització del «nou» món va donar lloc a l’ús gairebé exclusiu de les llengües europees en situacions de prestigi a Amèrica i a l’Àfrica –en el sistema educatiu, l’administració pública, la religió i, més tard, en els mitjans de comunicació–. L’ocupació europea dels nous territoris no tan sols va donar pas a la colonització cultural: la llengua dels poderosos –la dels ocupants– va passar a ser la prestigiosa i això va comportar una pèrdua significativa de llengües entre les que no tenien poder.

A més, com a conseqüència de la creació d’estats a Europa, la idea d’«un estat, una llengua» es va estendre ràpidament. Aquesta política no tan sols va afectar un gran nombre de llengües menys poderoses a Europa, sinó que també va comportar l’ús exclusiu per a les funcions formals de les llengües estatals dels colonitzadors a les colònies.

Arran d’això, la colonització va produir una pressió política enorme per deixar de parlar les llengües locals a Austràlia, a gairebé tot l’Amèrica del Nord i a moltes regions de l’Amèrica del Sud i de l’Àfrica. Tot i que la colonització de cadascun d’aquests territoris va seguir camins diferents i els resultats també van ser diferents, tenen en comú la subjugació i l’assimilació lingüística de la població local per part dels colonitzadors.

A causa d’aquests episodis històrics, actualment els governs adopten mesures polítiques que afecten en gran mesura el futur de moltes llengües: l’estatus de les diferents llengües es veu afectat per si aquestes llengües s’han declarat oficials o no, i, per tant, per si s’utilitzen en l’educació, l’administració pública i els mitjans de comunicació.

                     (Extret d’Esti AMORRORTU i altres (2005), Informe sobre les llengües del món. Síntesi,  UNESCO Etxea/Centre UNESCO de Catalunya/Angle Editorial, Barcelona, pp. 97-99)

dijous, 4 de novembre del 2010

Sobre el franquisme

La informació compartida i  les consideracions que hem fet a classe sobre el franquisme i el tipus de societat que aquest instaurà, l'heu de fer servir per interpretar notícies actuals, com aquesta que apareix publicada avui en el diari LEVANTE. Llegiu-la atentament i resumiu les idees més importants. La comentarem pròximament.

 Levante-EMV.com » Panorama, 4 de novembre de 2010

´Saó´ recorda les fosses franquistes
Cinc historiadors valencians analitzen els afusellaments, l'expoli econòmic i la marginació durant la dictadura


Milers de republicans van ser soterrats en fosses comuns.  m. a. montesinos


LEVANTE-EMV VALÈNCIA Cinc historiadors de les universitats valencianes i associacions per la recuperació de la memòria analitzen en el suplement Quadern de la revista Saó les fosses de Franco en terres valencianes. L'especial l'enceten Vicent Sampedro i Ricard Camil Torres, de la Universitat de València, amb un article general sobre les diverses modalitats de la repressió. Afusellaments, espoliació econòmica, depuracions, marginació... La pitjor part se l'emportaren els 4.714 valencians afusellats durant els anys 1939-1956 i els 1.165 morts en presons i camps de concentració. Sampedro i Torres fan també un repàs al calvari que patiren els mestres republicans depurats (el 27,98% dels docents valencians van ser sancionats), així com el sofriment dels presos polítics que treballaren gratuïtament en empreses privades que es feren riques per la pàtria.Matias Alonso Blasco, coordinador del Grup per la Recuperació de la Memòria Històrica de la Fundació Societat i Progrés, s'endinsa en el polèmic tema de les fosses comunes, on centenars de republicans foren assassinats pels nacionals i soterrats com animals sense rebre digna sepultura i l'acomiadament dels seus familiars. Es calcula que almenys hi ha 83 d'aquestes fosses a la Comunitat Valenciana (el mapa de les fosses de Franco està fent-se), de les que únicament s'han obert i exhumat les de San Antonio de Benagéber i Albalat dels Tarongers.
El Quadern aborda la repressió econòmica, tema que és recordat amb precisió per José Miguel Santacreu de la Universitat d'Alacant, el qual repassa la legislació repressiva franquista que legalitzà l'espoliació i confiscació dels béns i propietats de milers de republicans. Els tribunals regionals de Responsabilitats Polítiques foren els executors d'aquest bandidatge d'Estat.

Repressió contra el cos i la sexualitat


Finalment Rosa Monlleó, de la Universitat Jaume I de Castelló, fa una mirada de gènere a la repressió. Monlleó analitza l'opressió moral i social que patiren les dones durant el primer franquisme, la qual que es va manifestar en una repressió obsessiva contra el cos i la sexualitat. Una croada per la moral en la que participà activament l'Església de Franco, la qual va utilitzar la religió catòlica per regular les pràctiques socials i mantenir la dona subjugada a l'home i així salvar-lo de la carn i el dimoni.
 

El suplement Quadern va ser creat en 1987 i juntament als monogràfics de Saó apropen als lectors -per mitjà d'estudis especialitzats- al coneixement del passat i present del País Valencià.

dimecres, 3 de novembre del 2010

la normativització lingüística

Primerament cal conèixer el treball lingüístic de  POMPEU FABRA i l'Institut d'Estudis Catalans.





És important també que us informeu sobre les Normes de Castelló i la seua significació en el procés de codificació del català. Destaquem la voluntat de consens amb què nasqueren i el ressó que tingueren en la societat valenciana.