Comentem un text

Us propose una pràctica d'examen de selectivitat. Concretament el text de la convocatòria de juny de 2007. Es tracta d'un text acadèmic i que tracta temes relacionats amb les llengües, els seus usos i també de l'abandonament dels usos dels parlants. Com que ja hem llegit el llibre Vida i mort de les llengües, de Carme Junyent, ja esteu familiaritzats en el procés de substitució. El que us demane, de moment, és que resumiu el text, identifiqueu el tema general i analitzeu la seua estructura. A classe el comentarem.

                                                                               VALENCIÀ: Llengua i Literatura II

   

Qüestions:

1) Escriu un sinònim o explica el significat que prenen en el text els mots següents:

a)  esmentats (línia 1)
b)  dràsticament
c) nombre (línia 10)(línia 2)

2) Digues de quin tipus són i quina funció sintàctica fan els sintagmes o constituents destacats en cursiva en els fragments següents, extrets del text:

a)  “Històricament, dos fets han afectat dràsticament la diversitat lingüística.” (línia 2)

b)  “[...] la idea d’«un estat, una llengua» es va estendre ràpidament.” (línies 9-10)

c)  “A causa d’aquests episodis històrics, actualment els governs adopten mesures polítiques que afecten en gran mesura el futur de moltes llengües   [...]” (L ínies 18-19)

3) Digues quin procés de formació de mots ha originat els mots següents i, per a cada mot, escriu-ne un altre format mitjançant el mateix procés que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida:

a)  històricament (línia 2)

b)  gairebé (línia 3)

c)  poderosos (línia 6)

4) Digues de quin tipus són els connectors següents. A continuació, copia el fragment del text on apareixen i

substitueix-los per connectors sinònims.

a)  a més (línia 9)  

b) tot i que (línia 15)

c) per tant (línia 20)

   

                                                 Els factors polítics

   
Els factors polítics són els més esmentats com a causa de la pèrdua de llengües en moltes comunitats arreu del món. Històricament, dos fets han afectat dràsticament la diversitat lingüística. D’una banda, la colonització del «nou» món va donar lloc a l’ús gairebé exclusiu de les llengües europees en situacions de prestigi a Amèrica i a l’Àfrica –en el sistema educatiu, l’administració pública, la religió i, més tard, en els mitjans de comunicació–. L’ocupació europea dels nous territoris no tan sols va donar pas a la colonització cultural: la llengua dels poderosos –la dels ocupants– va passar a ser la prestigiosa i això va comportar una pèrdua significativa de llengües entre les que no tenien poder.

A més, com a conseqüència de la creació d’estats a Europa, la idea d’«un estat, una llengua» es va estendre ràpidament. Aquesta política no tan sols va afectar un gran nombre de llengües menys poderoses a Europa, sinó que també va comportar l’ús exclusiu per a les funcions formals de les llengües estatals dels colonitzadors a les colònies.

Arran d’això, la colonització va produir una pressió política enorme per deixar de parlar les llengües locals a Austràlia, a gairebé tot l’Amèrica del Nord i a moltes regions de l’Amèrica del Sud i de l’Àfrica. Tot i que la colonització de cadascun d’aquests territoris va seguir camins diferents i els resultats també van ser diferents, tenen en comú la subjugació i l’assimilació lingüística de la població local per part dels colonitzadors.

A causa d’aquests episodis històrics, actualment els governs adopten mesures polítiques que afecten en gran mesura el futur de moltes llengües: l’estatus de les diferents llengües es veu afectat per si aquestes llengües s’han declarat oficials o no, i, per tant, per si s’utilitzen en l’educació, l’administració pública i els mitjans de comunicació.

                     (Extret d’Esti AMORRORTU i altres (2005), Informe sobre les llengües del món. Síntesi,  UNESCO Etxea/Centre UNESCO de Catalunya/Angle Editorial, Barcelona, pp. 97-99)