Benvinguda

Benvinguts i benvingudes al bloc del departament de valencià de l'IES Clot del Moro de Sagunt

Lectors_ESO

LA REPÚBLICA DOMINICANA AL CLOT DEL MORO

Donem la benvinguda a Nycol i Ireni, dues xiques que ja són alumnes del Clot del Moro i que vénen de República Dominicana.

Una bona manera d'acollir-les, és mostrar interés per conéixer el   país d'on han arribat. Així que, de moment, ací podeu trobar la ubicació del país caribeny. Haurem de dirigir-nos cap a Amèrica Central i trobareu una illa veïna de Cuba. Una illa que es reparteix entre Haití i República Dominicana.

 






UN LLIBRE QUE VOL SER LLEGIT

La volta al món en 80 dies


Els llibres naixen sempre per ser llegits, per això busquen algun lector a qui seduir i enganxar. Accepta el desafiament i informa't sobre aquest llibre de Juli Verne.

Caldrà que et documentes sobre la novel·la:

  • L'autor
  • La trama
  • Els personatges
  • L'itinerari







REFLEXIONS SOBRE EL 9 D'OCTUBRE

Ja ha passat el 9 d'octubre i tenim pendent un exercici de reflexió pendent. Recordeu el text que heu llegit i prepareu-vos per contestar les preguntes. L'objectiu és comprovar si teniu clar per què celebrem els valencians aquesta data.

 








EL 9 D'OCTUBRE

 

            Després d’haver conquistat Mallorca, el rei Jaume I decidí de fer la conquista de les terres valencianes que eren en mans dels moros. Era un bon moment ja que els musulmans s’havien dividit en regnes xicotets (taifes) i els altres reis cristians de la península també lluitaven per conquistar les terres i avançar cap al Sud.

 

            A finals d’abril de 1238, Jaume I posà setge a la ciutat de València. Les seues tropes provenien principalment de Catalunya, d’Aragó i de Provença. A més tenia una selecta tropa professional: els almogàvers i comptava amb una artilleria potentíssima.

 

            A mitjan setembre ja s’havia fet una bretxa a les muralles, i a l’interior, entre els projectils incendiaris dels cristians que causaven grans destrosses i la falta de queviures, la situació era desesperada. Per això, a finals de setembre el rei Zayan envià una ambaixada que negocià la rendició. La ciutat només pogué resistir cinc mesos.

 

            En aquella època era costum conquistar les terres a base d’exterminar i expulsar els habitants i apropiar-se de les riqueses de la gent com a botí de guerra. Això no era gens fàcil i allargava els conflictes.

 

No obstant això, la conquesta de les terres valencianes es caracteritzà per la rapidesa amb què fou duta a terme. Açò va ser possible gràcies a que, generalment, Jaume I pactava la rendició. Pels tractats de rendició, els dirigents moros subjugats a vegades es van poder quedar als seus llocs en qualitat de vassalls. A més, els hi garantia el culte, les sessions de tribunals alcorànics i l’escolaritat religiosa.

 

            El 29 de setembre ja onejava a una de les torres de la ciutat el Penó de la Conquesta, la senyera reial. Quan el rei Jaume I la veié, girà els ulls envers l’orient (cap a Jerusalem) i derramà abundoses llàgrimes. 

 

            Dissabte, 9 d’octubre de 1238, el rei entrà a València. La ciutat era deserta, puix quasi tots els ciutadans havien mamprés el camí  de l’exili. Una vegada conquistada la ciutat, obligaren tots els moros a viure fora de les muralles, mentre que es repartiren les seues cases i les zones d’horta, així com la resta del territori, entre els nous pobladors cristians.

 

            Després de la Conquesta, Jaume I creà a València un regne independent dins de la Corona d’Aragó, sotmés i repoblat per aragonesos i catalans. Les comarques de repoblació aragonesa, principalment les de l’interior, es van desenrotllar sota un règim senyorívol. A les comarques litorals, repoblades per catalans, s’utilitzà un sistema de repartiment individual que concedia a cada repoblador una casa, un hort, una vinya i una jovada.

 

            Els moros formaven la gran massa de camperols i una gran part de la força de treball artesà. N’hi havia fent de criats, d’esclaus, de mercaders, de llogaters, de botiguers i de mariners.

 

            La vinguda de Jaume I, l’any 1238, suposà la implantació d’una llengua, d’una cultura i d’una societat que perviuen fins els nostres dies.

 

  

 

PREGUNTES DE COMPRENSIÓ

Subratlla les respostes correctes.


1.- D’on provenien les tropes de Jaume I que assetjaren la ciutat de València?


  • Les tropes provenien principalment de Catalunya i d’Aragó
  • Les tropes provenien principalment de Catalunya
  • Les tropes provenien principalment de Catalunya, d’Aragó i de Provença


2.- Quin tipus de tropa acompanyava el rei Jaume I?

  • Era una  tropa   formada per soldats professionals anomenats almogàvers
  • No era una  tropa  professional
  • Era una  tropa  formada per gent del camp

 

3. Quina és la data de la conquesta de València?

  • Abril de 1238 (s. XII)
  • Abril de 1238 (s. XIII)
  • Abril de 1538 (s. XVI)

4. La conquesta de València:

  • Va ser anterior a la conquesta de Mallorca
  • Va ser posterior a la conquesta de Mallorca
  • Va ser posterior a la conquesta d’Amèrica

 

5.- De quina manera va ser conquerida  la ciutat de València pel rei Jaume I?

  • Després de resistir la població musulmana 2 anys el setge a la ciutat
  • Després d’una negociació i rendició del rei Zayan
  • Després d’exterminar i expulsar la població musulmana

 

 6. Què garantia el rei en els tractats de rendició?

  • Garantia el culte, les sessions de tribunals alcorànics
  • Garantia el culte, les sessions de tribunals alcorànics i l’escolarització dels musulmans
  • Garantia sols   l’escolaritat religiosa

 

7.- Qui van ser els repobladors cristians i on s’instal·laren?

  • Els  repobladors  aragonesos s’instal·laren en les comarques de la costa
  • Els repoblador aragonesos ocuparen  l’interior i els catalans la costa
  • Els repobladors van ser exclusivament aragonesos

 

8.- Quin sistema de repartiment de terres s’utilitzà?

  • un règim senyorívol a les comarques de l’interior i a les comarques litorals s’utilitzà un sistema de repartiment individual  
  • s’imposà un sistema de repartiment que afavorí la noblesa aragonesa
  • s’imposà un sistema que convertí els musulmans en homes propietaris de la terra i en homes  lliures

9. Per què celebrem els valencians la festa del 9 d’octubre?

10. Com s’ha celebrat la festa a Sagunt?

 






DIARI D'ANNA FRANK


Els alumnes de 2n ESO llegireu ben aviat aquest diari. Comptarem amb una guia de lectura que ens ajudarà, no sols a conéixer el llibre i la seua autora, sinó també l'època, les circumstàncies històriques que condicionaren la vida d'Anna Frank i de la resta de jueus que patiren l'horror del nazisme.

Ací tens l'enllaç: Anna Frank






Informeu-vos. Homer va escriure La Ilíada i l'Odissea.


 



En la mesura que avanceu la lectura podeu realitzar aquestes activitats.


ACTIVITATS SOBRE L'ODISSEA
1.      Relaciona els següents personatges de l'Odissea amb la seva definició

Telèmac
Esposa d'Ulisses, que teixia pel dia i desteixia per la nit
Polifem
Rei del país dels feacis, on va arribar Ulisses
Penèlope
Endeví que va aconsellar Ulisses el camí de retorn a Ítaca
Circe
Fill de Ulisses i Penèlope que recerca notícies del seu pare
Alcínous
Maga la qual va transformar alguns companys d'Ulisses en porcs
Tirèsies
Monstre amb un sol ull al mig del front


2.      Sopa de lletres. Localitza deu paraules relacionats amb Ulisses.
P
W
Q
X
L
L
A
V
A
C
Q
E
U
M
E
U
S
F
A
O
S
A
N
R
G
H
Y
L
D
S
Z
P
D
E
K
Ñ
I
I
O
E
X
V
O
B
L
P
H
J
D
D
A
C
B
L
S
O
M
N
I
E
C
X
Z
O
C
V
P
B
S
M
A
F
G
H
N
I
M
E
O
O
T
E
L
E
M
A
C
L
P
I
I
S
G
A
F
O
T
O
L
D

3.      Relaciona aquestos personatges amb les seves trets que les caracteritzen

§  Ulisses
§  Cruel i despietat
§  Penèlope
§  Generós
§  Alcínous
§  Astut, enginyós i valent
§  Polifem
§  Hospitalari
§  Eol
§  Venjatiu i cruel
§  Posidó
§  Fidel  i pacient


4.       Què significa la paraula "loto"? Com es diuen els habitants que menjaven "la flor de loto"?
5.       Perquè Posidó va castigar Ulisses?
6.       Quin regal li va fer el déu Eol a Ulisses?
7.       Què menjaven els lestrígons? Com es diuen aquests tipus d'éssers?
8.       Amb quina finalitat va baixar Ulisses a l'Hades?
9.       Quin poder tenien les sirenes?
10.   Qui vivia a l'illa Ogígia? Per a què va Hermes a l'illa Ogígia?


Quan haureu llegit el llibre intenteu resumir els fets més importants de la història. Podeu ajudar-vos amb aquest material.
 Resum de l'Odissea