Benvinguda

Benvinguts i benvingudes al bloc del departament de valencià de l'IES Clot del Moro de Sagunt

Primer de batxillerat

LLIBRES OBLIGATORIS 1a AVALUACIÓ:

El llibre de les bèsties de Ramon Llull. Ed. Bromera.
El Llibre de les bèsties és la setena de les deu parts en què es divideix el Fèlix o Llibre de meravelles (1288-1289), on ocupa el lloc d’un tractat de zoologia. Es tracta, en canvi, d’una seriosa reflexió sobre la política en forma de faula. Llull planteja una trama complexa, plena de matisos, en què es poden seguir les maquinacions de Na Renard, la guineu, per aconseguir dominar el poder i exercir-lo des d’un segon pla. Els animals de la faula, que Llull pren de fonts orientals i del Roman de Renard francès, són una excusa per retratar algunes de les facetes més tenebroses de la condició humana. Des del començament de l’obra el lector s’adona que la protagonista farà qualsevol cosa per manar: la finalitat no és enriquir-se sinó rabejar-se en el plaer de dominar-ho tot, una trista passió que es materialitza en tots els nivells de les relacions humanes. Na Renard acaba fracassant, víctima de la seva pròpia desmesurada ambició, però la seva caiguda només es produeix després de moltes injustícies i atrocitats.
Al final del Llibre de les bèsties, se’ns diu que Fèlix va dur l’obra a la cort d’un rei perquè anés amb compte a l’hora de refiar-se de segons qui. És molt possible que Llull escrivís aquest capítol del Llibre de meravelles com a advertiment per al rei de França, Felip IV, el Bell, amb qui havia tingut contactes polítics en els anys de redacció de l’obra.


Data d'exàmens:

DIMARTS 23 d'OCTUBRE

 UNITAT1. El naixement d'una cultura


1. El context
Ací us deixe un enllaç per poder repassar els aspectes més importants sobre la Romània. Espere us siga útil.

2. La poesia trobadoresca

1. L’Edat Mitjana

L’Edat mitjana, a Occident, comprén des de la caiguda de l’Imperi romà en mans dels pobles bàrbars (sobretot germànics, que vivien més enllà del riu Danubi) el segle V dC, fins al Renaixement(segle XVI).
Característiques:

  • Teocentrisme :  Tot gira alvoltant de Déu i de l'Església.
  • Feudalisme: Es pot ser senyor o vassall. El senyor al seu torn, pot ser vassall i així successivament.
  • Societat estamental i piramidal: Mentre al cim de la piràmide hi ha molt pocs, la base és nombrosíssima. Es naix en un estament social i s'hi està tota la vida.
  • La monarquia: El rei i el Papa estan al cim. El poder els ve directament de Déu i són senyors de molts territoris.
  • La noblesa:  No treballa. Viu de les rendes que cobra als vassalls. Es dedica a fer la guerra quan el rei els ho demana.

  • Els burgesos: Viuen a les ciutats. Són mercaders, comerciants, artesans i busquen la protecció dels reis per escapar als abusos dels nobles. 

  • Camperols: La part més baixa de la piràmide. Són pràcticament esclaus (sobretot els serfs de la gleva) i els exploten el rei, els nobles i els abats dels monestirs.  

  • Els monestirs:  Són els grans centres culturals de l’edat mitjana. Els monjos copien manuscrits i els guarden en biblioteques. L’Església s’ocupa que els llibres més difosos siguen els que parlen de Déu i de l’Evangeli i sospiten dels clàssics grecollatins.
2. Literatura trobadoresca


El prestigi de la poesia en occità va fer que durant molt de temps els primers poetes catalans usaren aquesta llengua per a la lírica. Alguns dels millors poetes de la literatura occitana són catalans: Guillem de Berguedà, Cerverí de Girona i Ramon Vidal de Besalú. Les primeres obres de la literatura catalana seran, doncs, en prosa i no en vers.
El poeta en occità, rep el nom de trobador. Canta a una dama, generalment casada i de bona posició, a la qual al•ludeix amb un pseudònim o senhal. El trobador es presenta com a vassall de la dama(midons: el meu amor), que es mostra distant i inaccessible. El trobador enalteix les seues virtuts i el seu amor per tal que la dama es fixe en ell. Sol freqüentar ambients cortesans.
El nom de poeta es reservava per a qui componia en llatí. Els joglars difonien per places i carrers els poemes dels trobadors, que passaven així de la cort al poble pla. El joglar no dubtava a fer jocs malabars, històries, acudits o jocs de màgia.
Entre els gèneres més importants de la lírica trobadoresca, hi ha:

  • La cançó:  És el gènere trobadoresc més abundant. S’expressa els sentiment amorosos amb un llenguatge treballat i de vegades amb música, d’on li ve el nom.
  • El sirventés: Es ridiculitza, amb odi i ira, els defectes –físics o morals- o les idees d’algun personatge. A vegades tenen un caràcter humorístic i satíric.
  • El plany: Lament per la mort d’alguna persona, normalment del senyor del trobador.
  • L’alba : Disgust dels enamorats perquè a l’alba, a l’eixida del sol, han de separar-se després d’haver passa la nit junts.
  • La pastorel.la : Un cavaller es troba amb una pastora i mantenen un diàleg amorós en un ambient idíl•lic.
  • La dansa i la balada : Poden ser cantades o ballades. Consten de dues parts. En una canta un solista, mentre que el cor canta la tornada, la part del poema que es repeteix.
Pel que fa a l’estil trobem dues tendències:

• Estil planer i entenedor: trobar lèu.
• Estil més retòric i obscur en quant a conceptes: trobar clus.
  Estil més retòric en quant a la forma, sintaxi: trobar ric.


Per ampliar informació:

Els trobadors


UNITAT 2: LA CREACIÓ DE LA PROSA MEDIEVAL

RAMON LLULL. Power point sobre Ramon Llull.


Les quatre grans cròniques


UNITAT 3. LA CULTURA URBANA DEL SEGLE XIV

A la pàgina principal teniu les cançons per repassar allò treballat a classe.


SEGONA AVALUACIÓ


Poseu-vos les piles, encara esteu a temps!!


Llibre obligatori:  Les Cendres del Cavaller


Premi de novel·la Ciutat d'Alzira

Joanot Martorell és vell i sap que la mort l’assetja. Ho ha perdut tot: diners, amics, prestigi… La seua situació miserable l’obliga a empenyorar el Tirant lo Blanc i a escriure una llarga carta a Martí Joan de Galba, en la qual li prega que preserve la seua joia més valuosa, conscient que el món dels cavallers està condemnat a la desaparició.
Les cendres del cavaller, XV Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, narra en primera persona la vida, tan intensa i apassionant com dissortada, de Joanot Martorell: la lluita per conquerir Nàpols al costat d’Alfons el Magnànim, les intrigues viscudes com a conseller del príncep de Viana o les relacions amb el seu cunyat, Ausiàs March. La primera biografia novel·lada de Joanot Martorell descobreix al gran públic l’autor fonamental del segle d’or de la nostra literatura.