Benvinguda

Benvinguts i benvingudes al bloc del departament de valencià de l'IES Clot del Moro de Sagunt

dijous, 30 de desembre del 2010

ESTUDI DE LA FONOLOGIA DEL CATALÀ

Com a material de treball i de consulta, a continuació teniu una descripció dels trets significatius de cada fonema consonàntic del català i la seua transcripció.
Caldria que definíreu els conceptes de fonema i fonologia,  so i fonètica i ortografia i ortologia. En aquest darrer cas conèixer la pronúncia correcta de cada grafia us ajudarà a resoldre la prova a què us enfrontareu en l'examen d'aquesta avaluació.






Podeu consultar aquestes pàgines.

En la prova de selectivitat és important controlar els fenòmens fonètics de contacte.


Encetem el 2n trimestre del curs

Reprenem aquest espai d'informació després d'un   temps d'intens estudi per la vostra part, i de correccions, d'avaluacions dels vostres treballs i dels vostres exàmens, per part dels professors.  Encararem, a partir d' ara, nous continguts curriculars, però també consolidarem els coneixements apresos en aquest darrer trimestre.

Ja us he passat els darrers Power Points visionats a classe, elaborats per les vostres companyes. Us anime perquè en iniciar les classes tot el món haja fet els seus deures. Jo també  els faré.

Aprofite per recordar-vos que  la lectura de M. Molins, dones, dones, dones (ed. 3 i 4) ha d'estar realitzada en començar les classes. Intentarem contactar amb l'autor, ja que mostrà el seu interés en la conferència a què assistíreu una part de vosaltres.

Podeu visionar el vídeo de la conferència de M. Molins si cliqueu  Dies de literatura Manuel Molins

dimarts, 16 de novembre del 2010

Cicle Dies de Literatura a Sagunt

Recordeu que aquesta setmana, dijous, començarà el cicle de conferències de literatura a Sagunt. Hem acordat que assistirem a la conferència de M. Molins i de V. Alonso. Per això hem començat a informar-nos de la trajectòria literària d'aquestos escriptors valencians.

Cicle Dies de Literatura. Sagunt 2010
       
 
Dijous, 18 novembre
     Manuel Molins 

Conferència: L'amant traïdor (Teatre, Literatura i Espectacle)

Professor i dramaturg. Va fundar el grup 49 de Teatre amb el qual va participar en el moviment de teatre independent.
Entre les seves obres i adaptacions es poden destacar: Ni tan alts ni tan  rics (1989) o Abu Magrib (2002).
Ha obtingut diversos premis literaris entre ells el premi dels escriptors valencians, fins en quatre ocasions.

Hora: 20.00h


Dijous 2 desembre

Vicent Alonso 


Conferència: Literatura: Vida, coneixement i diàleg.

Va néixer a Godella i ha estat professor del departament de filologia catalana de la Universitat de València.
Va fundar i va dirigir la revista de literatura Daina.
El 1983 inicia la seva obra poètica amb "Vel de claredats". Ha publicat nombrosos articles d'opinió i de crítica literària.

Hora: 20.00h

Lloc: Biblioteca Pública Municipal de Sagunt
Plaça Cronista Chabret, 20. Sagunt

dimecres, 10 de novembre del 2010

Valoració crítica

Encara no hem treballat d'una manera sistemàtica el text d'opinió, però sabem identificar aquesta intenció en un text. A continuació trobareu una possible valoració personal sobre el text que estem treballant aquestos darrers dies, Factors polítics. Recordeu que pròximament us enfrontareu al control de lectura de Vida i mort de les llengües, de Carme Junyent i que us he demanat que prepareu la vostra valoració sobre el llibre: quines dificultats heu trobat, què ha despertat la vostra curiositat, què us aporta com a lectors, què heu descobert en llegir-lo, a quines reflexions us ha portat, com analitzareu la realitat del bilingüisme a partir d'ara quan observeu la situació del català, etc. Espere que us ajude un poc.




Per finalitzar aquest comentari es realitzarà la valoració personal del text. En primer lloc cal recordar que el tema sembla   d’interés social i polític. El tema tractat té actualitat per als ciutadans interessats a protegir aquelles llengües amenaçades i en perill de desaparéixer. Aquestos lectors troben  que se’ls  ofereix una anàlisi de com la pèrdua de llengües ha estat condicionada per determinades polítiques lingüístiques, tant al passat com en l’actualitat, cosa que significa que determinades polítiques lingüístiques aboquen a la substitució de llengües minoritzades, en comptes de conduir a una normalització lingüística.

         És interessant observar que  l’anàlisi sobre la desparició de les llengües minoritzades que presenta el text, coincideix bàsicament amb el plantejament del llibre Vida i mort de les llengües, de Carme Junyent. Així, en aquest llibre s’ofereix, després de l’anàlisi dels factors afavoridors de la mort de les llengües, un llistat de més de 500 llengües minoritàries que, de fet, han desaparegut ja. Carme Junyent presenta, doncs, clars exemples que la desaparició de les llengües és possible, que la reducció de la diversitat lingüística al món avança. Un  exemple   de mort lingüística  es donà a conéixer per Alfred Bosch a l'Avui (29 de març de  2009), amb la desaparició de la darrer parlant de la llengua eyak. El llibre de C. Junyent ens informa que, en el moment de la seua publicació, aquesta llengua, l'eyak, sols tenia enregistrats 3 parlants. Per tant, és cert que les llengües moren, en deixar de parlar-les els seus parlants i que una llengua ja és morta abans d'arribar al darrer parlant.

         El tema tractat pels autors condueix a reflexionar sobre l’exemple del català, que en el territori valencià on és llengua pròpìa, podem observar que no és utilitzat amb normalitat ni en l’administració, ni en els mitjans de comunicació, ni en l’àmbit de la política, ni en el cinema, ni al teatre, ni als videojocs ...

         És cert que trobem usos del català més normalitzats en alguna part del territori on és llengua cooficial (Catalunya per exemple), però en el cas del País Valencià, C9, les Corts Valencianes ... no són un exemple d’ús normalitzat de la llengua pròpia dels valencians.

         En conclusió, es pot observar que la nostra llengua no és vàlida per alguns parlants en molts aspectes de la vida social, per això és interessant que els autors d’aquest text proposen una reflexió sobre aquest tema, perquè l’estat espanyol és una bon exemple europeu del les idees plantejades i perquè els valencians i valencianes pertanyem al grup  dels parlants de llengües minoritzades. I,  cal que pensem si, amb la política lingüística aplicada al nostre territori, es contribueix a normalitzar-nos lingüísticament o no.
        



        

Anàlisi de l'adequació i cohesió de Factors polítics

En aquesta primera avaluació analitzarem alguns dels aspectes de les propietats de  l'adequació  i de la cohesió dels  discursos. Per tant, no tractarem tots els aspectes possibles de l'anàlisi. A classe us he demanat que subratllàreu la informació més important del text, que emmarcàreu els connectors amb la finalitat d'elaborar un bon resum i  identificar el tema.

Us he plantejat d'estudiar qüestions, com ara identificar i justificar:
  •  l'àmbit d'ús
  •  el gènere
  •  la finalitat
  •  la tipologia textual i  les funcions del llenguatge
  •  el nivell de formalitat i la varietat diatòpica ...
A continuació podeu contrastar el vostre treball amb aquesta proposta, en què trobàreu altres aspectes de l'anàlisi textual que s'estudiaran més endavant.



Respecte a l’anàlisi de l’adequació, el text Els factors polítics és un discurs propi de l’àmbit acadèmic, per la naturalesa específica (especialitzada) del tema tractat, que en aquest cas aborda aspectes de la sociolingüística. Aquest text s’inscriu dins del gènere de l’assaig, ja que és un text escrit en prosa que desenvolupa una sèrie d’idees de caràcter científic, aspecte que s'observa en l'ús de lèxic propi de l'estudi de les llengües, com s'indicarà en l'anàlisi de la formalitat del text.

 
         La finalitat observada en el text és clarament informativa ja que s’observa la voluntat d’explicar al lector les relacions entre els factors polítics i la pèrdua de llengües al món, per la qual cosa aporta informació, com ara exemples concrets que il.lustren la idea principal. És per això que la tipologia textual dominant és l’expositiva, cosa que s'observa en l'ús de: l'indicatiu present en el començament del fragment  i en el darrer paràgraf del text (són, afecten...). la modalitat oracional dominant enunciativa i en la presència de marcadors textuals lògics. Aquesta tipologia textual expositiva es combina amb la narració en els tres primers paràgrafs, per l’ús del pretèrit perfet perifràstic, com per exemple: “va donar” (3), “va passar” (6), “va seguir” (16)...

La funció del llenguatge dominant que comporta aquesta finalitat objectiva  és la funció “comunicativa” o “representativa” al llarg del fragment, per la referència als elements contextuals, com ara l’existència de llengües europees o d’una realitat geogràfica com quan anomena els continents: Amèrica, Àfrica, Austràlia, Europa...

         La voluntat de distanciament per part del autors s’observa tant en la manca de díctics de persona, com en la presència de mecanismes d’impersonalització al text, sobretot en el darrer paràgraf, com  per exemple la passiva reflexa (usos impersonals amb verb de 3ª persona i el pronom se): “es va estendre” (9-10), “s’han declarat” (20), “s’utilitzen” (20). Així mateix, destaca un ús significatiu de la modalitat oracional enunciativa, cosa que contribueix a l’objectivitat del text, com ara oracions afirmatives ( “...dos fets han afectat dràsticament la diversitat lingüística”, 2), oracions negatives (“... no tan sols va afectar un gran nombre de llengües ..., 10).

         No obstant això, cal destacar la presència d’elements modalitzadors, que ofereixen una visió dual de la realitat analitzada, a partir sobretot de l’ús de lèxic valoratiu.  Per una banda, s’hi troba lèxic amb connotacions positives per designar les llengües europees poderoses, com per exemple: “prestigi” (4), “ús exclusiu” (1), “llengües estatals” (12),  o bé destacar unes  atribucions de poder, com ara “pressió” (13), “afecten” (19)... Per altra banda, s’hi troba lèxic valoratiu negatiu per identificar la situació de les llengües minoritzades, com “menys poderoses” (10-11),  o bé les accións a què són sotmeses: “colonització” (3, 6, 13), “subjugació i assimilació lingüística” (16).  Ara bé, aquesta realitat dual no respon tant a l’opinió dels autors, sinó als judicis de fet que descriuen una realitat lingüística habitual entre els autors que adopten els punts de vista de la socioligüística crítica.Tot i això hi ha expressions adverbials, com ara “dràsticament” (2), “ràpidament” (10) que responen a una percepció més personal dels autors, que per altra banda no aporten un excés de modalització al text.

         Respecte a l’autor i el lector model,  cal identificar el caràcter qualificat dels emissors, a qui se’ls pot atribuir competència per tractar temes de caràcter especialitzat, com ara l’estudi de la sociolingüística: el contacte lingüístic, la substitució lingüística... Així doncs, els emissors controlen tot tipus d’informació de caràcter històric, la colonització,  i tenen interès per establir relacions d’aquells fets amb el present. En alguns moments del text, l’autor model sembla que qüestiona una realitat lingüística pobra i en  preferiria una de més plural i més rica. A més té una visió crítica del que suposà la colonització de les llengües europees i sobre les conseqüències del contacte de llengües.  Quant al lector model no  ha de tenir, necessàriament, molta informació sobre aspectes culturals i lingüístics de la colonització, per això una part del text presenta diferents exemples de la colonització (Amèrica, Àfrica ...) i també guionets explicatius que permeten aclarir i completar informació al lector. Així doncs, no serà un lector especialitzat en temes de sociolingüística, però haurà de tenir algun interés en el tema.

Tot seguit, s’analitzarà el nivell de formalitat al text, on es troba lèxic propi d’una àrea científica (sociolingüística): “diversitat lingüística” (2), “colonització cultural” (6), “subjugació i assimilació lingüística” (16)... Per tant, cal destacar que el nivell de formalitat és alt,  tret característic del tipus de text d’àmbit acadèmic.

         Per finalitzar l’anàlisi de l’adequació no hi ha al text exemples lingüístics que permeten definir la variació diatòpica, ja que no  ofereix exemples de morfologia verbal pròpia ni del català oriental, ni occidental. En canvi,s’hi troben usos característics de l’estàndard general, com per exemple els demostratius reforçats: “aquesta” (10), “aquests” (15, 18).


 Pel que fa als elements cohesionadors, s’analitzarà, en primer lloc, la connexió. Al text destaquen els connectors additius. Per exemple s’hi troba al primer paràgraf:  “d’una banda” ( 2-3), que en aquest cas té un valor de distribució; “i” (5, 7); “a més” (9) i “també” (11). També hi ha connectors de contrast, com per exemple: “sinó que” (11), “tot i que” (15) i a més els connectors lògics de conseqüència, com ara “”arran d’això” (13), “per tant” (20) i per últim els lògics de causa: “a causa de “ (18).

També cal assenyalar l’ús dels mecanismes de referència lèxica i gramatical per cohesionar el text. En primer lloc destaquen les anàfores lèxiques. Així s’hi troba lèxic que permet establir una relació d’inclusió semàntica, com ara l’hiperònim “un món” (3) amb els hipònims “Amèrica”. “Àfrica” (4), “Amèrica del sud” ... També s’observa la sinonímia textual: “nou món” i “nous territoris”, “colonització” i “ocupació”, “poderosos” i “ocupants”, “factors polítics” i “episodis històrics”, “colonització cultural” i “subjugació, assimilació lingüística”. Quant als camps lèxics hi ha exemples de flexió i derivació lingüística: “prestigiós/ prestigiosa”, “colònia/ colonització/ colonitzadors”. Per acabar l’anàlisi d’aquest apartat de les anàfores lèxiques, es destacarà la presència de repeticions lèxiques, pel caràcter temàtic que adquireixen al text: “llengües i llengua” (1, 3, 7, 9, 10, 12), “colonització” (3, 6, 13, 15),  “polítics” (1, 10, 13, 18), “administració pública” (2,4), “mitjans de comunicació” (5, 21), “pèrdua” (1, 7).

A continuació es relacionen els elements de referència gramatical. Destaquen els pronoms, com ara: “això” (7) i els demostratius, com per exemple “aquesta” (10) i “aquests” (18). Quant als elements gramatical de caràcter díctic s’hi troben els adverbis “històricament” (2), “actualment”(18) i els temps verbals de pretèrit perfet, com per exemple “va donar”, “ va passar”...

         A més, a més, cal destacar l’ús de mecanismes de condensació de la informació i els mecanismes d’ampliació de la informació. Del primer procediment,  hi ha exemples de nominalitzacions, com ara “pèrdua”, “situacions”, “ocupació”, “funcions”, “assimilació”, “població”, “educació”. Quant als mecanismes de reformulació destaca el parèntesi explicatiu (4, 5, 6), l’ús dels dos punts per completar idees (6-7, 19-21) i les exemplificacions de colonitzacions, en els tres primers paràgrafs.




dilluns, 8 de novembre del 2010

Proposta d'anàlisi de la coherència de FACTORS POLÍTICS

A contiuació trobareu una possible anàlisi de la propietat de la coherència d'aquest text: resum,  tema i estructura. Observeu que el text presenta diversos paràgrafs i que cadascun d'ells presenta diferent informació. Recordeu -ho quan redacteu els  vostres exercicis.

         El text que es comentarà és una síntesi de les pàgines 97-99 del llibre Informe sobre les llengües del món, escrit per Esti Amorrortu i altres autors. Aquest  informe està publicat pel Centre Unesco de Catalunya. El fragment ofereix dades de caràcter històric i polític per explicar   diferents polítiques lingüístiques del passat i  estableix relació amb les actuals.  Un resum d’aquestes idees és:

         Els factors polítics són una de les causes més detacades de la pèrdua de llengües al món, com ara la colonització, que es caracteritzà per la imposició de les llengües europees més fortes en els territoris colonitzats i la desaparició de moltes llengües colonitzades. En l’actualitat també s’observa que determinades polítiques lingüístiques d’estat provoquen la substitució de llengües.

          El tema que tracta el text és la pèrdua de llengües a conseqüència de determinades polítiques lingüístiques del passat i de l’actualitat. El títol d’aquest text, Els factors polítics, és un títol breu que expressa de forma clara, però parcial un dels aspectes temàtics del text, ja que  els autors analitzen les realitats lingüístiques a partir d’aquestos “factors polítics” o situacions històriques molt concretes.

         El fragment que es comenta té una estructura externa organitzada en quatre paràgrafs diferents, on es destaquen diferents idees; a més, presenta el títol Els factors polítics.

         Quant a l’estructura interna, es veu una organització d’idees que presenta elements característics de la tipologia textual expositiva dominant al text. L’esquema organitzatiu que s’identifica al llarg del fragment és el de causa-conseqüència. Així, la desaparició de la diversitat lingüística al món, idea expressada  en  els diferents paràgrafs, és l’existència de factors polítics, com ara els fets històrics: la colonització dels països europeus duta a terme a altres continents (1r, 2n, 3r paràgrafs). En el darrer i últim paràgraf es planteja la idea que les   polítiques lingüístiques que s’adopten en l’actualitat determinen el futur de les llengües, la qual cosa  implica que aquells fets històrics del passat  condicionen les polítiques lingüístiques actuals i que algunes puguen llengües puguen desaparèixer.

         La idea general del fragment s’expressa en les dues primeres línies del text. Tot seguit s’assenyalen diferents aspectes de la colonització com a exemple de factors  polítics, al llarg del 1r, 2n i 3r paràgraf. Al darrer paràgraf es  reprèn, a manera de conclusió, la idea inicial per relacionar-la amb les implicacions que té en l’actualitat. El text presenta, doncs, una estructura  emmarcada o enquadrada de les idees.

Resolem alguns aspectes del comentari (Factors polítics)

 Trobareu la proposta de resolució que la coordinació de 2n batxillerat, valencià: llengua i literatura   proposa per a les qüestions d'aquest examen  a la pàgina d'informació general (PAU) de http://www.uv.es/filocat . En el nou model de la prova de valencià trobaràs aspectes semblants a l'apartat lingüístic, com ara proposar sinònims textuals, destriar el lexema dels morfemes d'una paraula, substituir determinats sintagmes pel pronom feble escaien i identificar la funció sintàctica o assenyalar la funció d'alguns connectors.


Comentem un text

Us propose una pràctica d'examen de selectivitat. Concretament el text de la convocatòria de juny de 2007. Es tracta d'un text acadèmic i que tracta temes relacionats amb les llengües, els seus usos i també de l'abandonament dels usos dels parlants. Com que ja hem llegit el llibre Vida i mort de les llengües, de Carme Junyent, ja esteu familiaritzats en el procés de substitució. El que us demane, de moment, és que resumiu el text, identifiqueu el tema general i analitzeu la seua estructura. A classe el comentarem.

                                                                               VALENCIÀ: Llengua i Literatura II
   
Qüestions:
1) Escriu un sinònim o explica el significat que prenen en el text els mots següents:
a)  esmentats (línia 1)
b)  dràsticament
c) nombre (línia 10)
(línia 2)
2) Digues de quin tipus són i quina funció sintàctica fan els sintagmes o constituents destacats en cursiva en els fragments següents, extrets del text:
a)  “Històricament, dos fets han afectat dràsticament la diversitat lingüística.” (línia 2)
b)  “[...] la idea d’«un estat, una llengua» es va estendre ràpidament.” (línies 9-10)
c)  “A causa d’aquests episodis històrics, actualment els governs adopten mesures polítiques que afecten en gran mesura el futur de moltes llengües   [...]” (L ínies 18-19)

3) Digues quin procés de formació de mots ha originat els mots següents i, per a cada mot, escriu-ne un altre format mitjançant el mateix procés que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida:
a)  històricament (línia 2)
b)  gairebé (línia 3)
c)  poderosos (línia 6)
4) Digues de quin tipus són els connectors següents. A continuació, copia el fragment del text on apareixen i
substitueix-los per connectors sinònims.
a)  a més (línia 9)  
b) tot i que (línia 15)
c) per tant (línia 20)
   
                                                 Els factors polítics
   
Els factors polítics són els més esmentats com a causa de la pèrdua de llengües en moltes comunitats arreu del món. Històricament, dos fets han afectat dràsticament la diversitat lingüística. D’una banda, la colonització del «nou» món va donar lloc a l’ús gairebé exclusiu de les llengües europees en situacions de prestigi a Amèrica i a l’Àfrica –en el sistema educatiu, l’administració pública, la religió i, més tard, en els mitjans de comunicació–. L’ocupació europea dels nous territoris no tan sols va donar pas a la colonització cultural: la llengua dels poderosos –la dels ocupants– va passar a ser la prestigiosa i això va comportar una pèrdua significativa de llengües entre les que no tenien poder.

A més, com a conseqüència de la creació d’estats a Europa, la idea d’«un estat, una llengua» es va estendre ràpidament. Aquesta política no tan sols va afectar un gran nombre de llengües menys poderoses a Europa, sinó que també va comportar l’ús exclusiu per a les funcions formals de les llengües estatals dels colonitzadors a les colònies.

Arran d’això, la colonització va produir una pressió política enorme per deixar de parlar les llengües locals a Austràlia, a gairebé tot l’Amèrica del Nord i a moltes regions de l’Amèrica del Sud i de l’Àfrica. Tot i que la colonització de cadascun d’aquests territoris va seguir camins diferents i els resultats també van ser diferents, tenen en comú la subjugació i l’assimilació lingüística de la població local per part dels colonitzadors.

A causa d’aquests episodis històrics, actualment els governs adopten mesures polítiques que afecten en gran mesura el futur de moltes llengües: l’estatus de les diferents llengües es veu afectat per si aquestes llengües s’han declarat oficials o no, i, per tant, per si s’utilitzen en l’educació, l’administració pública i els mitjans de comunicació.

                     (Extret d’Esti AMORRORTU i altres (2005), Informe sobre les llengües del món. Síntesi,  UNESCO Etxea/Centre UNESCO de Catalunya/Angle Editorial, Barcelona, pp. 97-99)

dijous, 4 de novembre del 2010

Sobre el franquisme

La informació compartida i  les consideracions que hem fet a classe sobre el franquisme i el tipus de societat que aquest instaurà, l'heu de fer servir per interpretar notícies actuals, com aquesta que apareix publicada avui en el diari LEVANTE. Llegiu-la atentament i resumiu les idees més importants. La comentarem pròximament.

 Levante-EMV.com » Panorama, 4 de novembre de 2010

´Saó´ recorda les fosses franquistes
Cinc historiadors valencians analitzen els afusellaments, l'expoli econòmic i la marginació durant la dictadura


Milers de republicans van ser soterrats en fosses comuns.  m. a. montesinos


LEVANTE-EMV VALÈNCIA Cinc historiadors de les universitats valencianes i associacions per la recuperació de la memòria analitzen en el suplement Quadern de la revista Saó les fosses de Franco en terres valencianes. L'especial l'enceten Vicent Sampedro i Ricard Camil Torres, de la Universitat de València, amb un article general sobre les diverses modalitats de la repressió. Afusellaments, espoliació econòmica, depuracions, marginació... La pitjor part se l'emportaren els 4.714 valencians afusellats durant els anys 1939-1956 i els 1.165 morts en presons i camps de concentració. Sampedro i Torres fan també un repàs al calvari que patiren els mestres republicans depurats (el 27,98% dels docents valencians van ser sancionats), així com el sofriment dels presos polítics que treballaren gratuïtament en empreses privades que es feren riques per la pàtria.Matias Alonso Blasco, coordinador del Grup per la Recuperació de la Memòria Històrica de la Fundació Societat i Progrés, s'endinsa en el polèmic tema de les fosses comunes, on centenars de republicans foren assassinats pels nacionals i soterrats com animals sense rebre digna sepultura i l'acomiadament dels seus familiars. Es calcula que almenys hi ha 83 d'aquestes fosses a la Comunitat Valenciana (el mapa de les fosses de Franco està fent-se), de les que únicament s'han obert i exhumat les de San Antonio de Benagéber i Albalat dels Tarongers.
El Quadern aborda la repressió econòmica, tema que és recordat amb precisió per José Miguel Santacreu de la Universitat d'Alacant, el qual repassa la legislació repressiva franquista que legalitzà l'espoliació i confiscació dels béns i propietats de milers de republicans. Els tribunals regionals de Responsabilitats Polítiques foren els executors d'aquest bandidatge d'Estat.

Repressió contra el cos i la sexualitat


Finalment Rosa Monlleó, de la Universitat Jaume I de Castelló, fa una mirada de gènere a la repressió. Monlleó analitza l'opressió moral i social que patiren les dones durant el primer franquisme, la qual que es va manifestar en una repressió obsessiva contra el cos i la sexualitat. Una croada per la moral en la que participà activament l'Església de Franco, la qual va utilitzar la religió catòlica per regular les pràctiques socials i mantenir la dona subjugada a l'home i així salvar-lo de la carn i el dimoni.
 

El suplement Quadern va ser creat en 1987 i juntament als monogràfics de Saó apropen als lectors -per mitjà d'estudis especialitzats- al coneixement del passat i present del País Valencià.

dimecres, 3 de novembre del 2010

la normativització lingüística

Primerament cal conèixer el treball lingüístic de  POMPEU FABRA i l'Institut d'Estudis Catalans.





És important també que us informeu sobre les Normes de Castelló i la seua significació en el procés de codificació del català. Destaquem la voluntat de consens amb què nasqueren i el ressó que tingueren en la societat valenciana.





diumenge, 31 d’octubre del 2010

2010, any d' homenatges a Estellés

Llegiu aquest text periodístic escrit per Núria Cadenes. Trobareu l'explicació per la qual Estellés ha estat recordat, llegit i sobretot compartit per molts pobles valencians, amb la intenció de consolidar arrelaments. La idea la proposa l'escriptor Josep Lozano a imatge dels "Burns Supper", que des de fa més dos-cents anys recorda el poeta escocés Robert Burns. Llegiu i valoreu les idees del text.

‘Vida amunt i nacions amunt’, és la Festa Estellés 14 de setembre de 2010 - Número 1370

·

Al voltant del 4 de setembre, perquè aquest dia de l’any 1924 naixia el poeta de Burjassot, s’ha celebrat a diversos punts del país la primera Festa Estellés. El format senzill, que beu del ‘Burns Supper’ escocès, i, sobretot, la figura del poeta Vicent Andrés Estellés, amb la seva arrelada significació, han convertit la idea en un èxit.

Diu d’entrada que no vol que consti el seu nom, sinó el de Vicent Andrés Estellés. Però en això no li farem cas: Josep Lozano (Alginet, Ribera Alta, 1948), a més d’un molt bon escriptor (des d’aquell magnífic Crim de Germania fins a, per exemple, El Mut de la campana, té un merescut espai propi en la nostra literatura), ha estat causa i artífex de la novíssima (i reeixida) Festa Estellés. Ell en va tenir la idea. Ell la va propagar i ha fet possible la bella celebració poètica. Amb ell en parlem, d’entrada, per tant.
I Josep Lozano ens explica que fa temps que hi pega voltes, que “passem moments difícils i això, com a valencià i com a membre d’una comunitat lingüística més àmplia, em preocupa”. I que “un dia, mirant un reportatge sobre Escòcia, vaig veure que allà, des de fa més de 200 anys, hi celebren una festa dedicada al poeta Robert Burns, el Burns Supper, que hi diuen versos, canten i aquestes coses. I em vaig dir: és una bona idea”.
La intenció principal, per tant, fou de trobar alguna bella excusa per a refer lligams, per a consolidar arrelaments, per a compartir versos i, alhora, emocions. “Som els que som, sí, però els que som tenim potencialitat. Molta. I s’ha d’espentar”, resumeix Lozano. Un cop decidit què, calia trobar qui: “I si Ausiàs Marc és un dels grans poetes de l’edat mitjana, un dels poetes més importants del segle XX és, sense cap mena de dubte, Vicent Andrés Estellés. Ho dic amb plena consciència i sense cap càrrega de xovinisme. I si encara hi ha qui en dubta, que llegesca i compare.”
Estellés ofereix, per torna, una característica també valorada per Lozano a l’hora de la tria: “El seu estil col·loquial el fa especialment accessible: és un poeta que pot emocionar, que pot entrar fàcilment a una gran diversitat de gent.” La rapidesa amb què s’ha escampat la idea i l’alegria a l’hora d’organitzar els soparets ratifiquen la impressió. I mostren, de passada, fins a quin punt hi ha, en aquest país, fam d’Estellés, fins a quin punt és viva la seva empremta poètica. I nacional.

L’origen. “Una celebració de vida i poesia.” Així s’autodefineix el Burns Supper, el sopar que cada any celebra els versos del poeta nacional escocès Robert Burns (1759-1796), l’home que va dur, amb èxit, l’scots popular als llibres de versos (i que els va omplir dels ressons de la gent senzilla, de la identitat pròpia i la denúncia de les desigualtats socials), en una cerimònia amb idèntica intenció i flexibilitat que la seva versió estellesiana, acabada d’estrenar.
Van ser els amics del poeta, els qui van encetar la commemoració: colpits per una mort prematura, es van trobar per sopar i llegir poemes, d’entrada, el 21 de juliol, data de la seva desaparició. De seguida, però, van optar per la “celebració de vida”, i van traslladar l’esdeveniment al gener: millor celebrar l’aniversari, cantar lliurement, menjar i beure whisky a la salut de Burns i d’Escòcia, també (o precisament).
Des de final del segle XVIII, per tant, al voltant del 25 de gener, se celebren, de manera formal o com un aplec casolà, els famosos sopars. Hi ha una litúrgia bàsica que cadascú adapta segons com li convé: se sol donar per encetat l’àpat amb uns versos de gràcies, es comença la degustació i, quan és l’hora del plat principal, tothom es posa dempeus: cal rebre adequadament el haggis, l’embotit que configura el plat tradicional escocès per excel·lència i que arriba davant dels comensals acompanyat del so (no caldria sinó) d’un sac de gemecs. Mentre el cuiner el prepara per a fer-ne just repartiment, se sol anar recitant el poema (de Burns, és clar) “Address to a Haggis” (“Discurs a un haggis”). En acabats els versos, un brindis amb whisky a la salut del haggis especejat i desenvolupament normal del gaudeamus. Fins que arriben els parlaments: el primer, dedicat a la memòria del poeta (brindis per Robert Burns); el segon, a les dones (“Toast to the Lassies”, se’n diu: originalment, per agrair la feina de les cuineres; actualment, una jocosa visió de l’univers femení des del punt de vista dels homes, amb brindis); el tercer, la resposta femenina, igualment agusada i amb idèntic esperit humorístic (i amb whisky); si se n’hi volen afegir més, els gots s’alcen tantes vegades com calgui (salut!); després arriben les cançons (amb lletres de Burns) i els poemes, que tant poden ser dits per convidats especials com pels mateixos comensals. La festa s’acaba amb els assistents drets una altra vegada, amb les mans enllaçades i cantant l’original de “L’hora dels adéus”, que és un poema de Robert Burns: “Auld Lang Syne”.

Elogi del pimentó torrat. El vessant gastronòmic de l’esdeveniment té pes important, tant a la versió escocesa de la festa com a l’estellesiana. No debades la cuina és part essencial de la cultura dels pobles. Als sopars Burns s’hi assaboreixen plats tradicionals, amb una atenció especial al versificat haggis. La Festa Estellés no especifica les menges i deixa la qüestió al lliure albir dels organitzadors, a la riquesa culinària de cada contrada, a les possibilitats del moment: “A Alboraia han fet arròs amb fesols i naps; a Montserrat, cansalada magreta torrada i embotit; en un altre lloc, espencat; en un altre, tonyina amb tomata...”, enumera Lozano, i ja fa ganes que arribi el setembre de l’any que ve.
Mentrestant, l’escriptor somriu tot parant l’orella a suggeriments rituals per al futur: no sembla fet a posta per a la representació, aquell poema que diu que “res no m’agrada tant/ com enramar-me d’oli cru/ el pimentó torrat, tallat en tires”? Els escocesos reciten versos mentre preparen el seu haggis. Els versos d’Estellés semblen escrits per a la degustació: “Després, en un pessic/ del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,/ agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,/ eucarísticament, // me’l mire en l’aire./ de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.// cloc els ulls i me’l fot.”
Podem dir, en tot cas, i per no deixar el fil gastronòmic, que tot va començar amb una paella amb carxofa i favetes tendres servida a un grup de lletraferits, el febrer passat, a Castelló de la Ribera. “Fa temps que organitze uns encontres d’escriptors i escriptores de la Ribera”, relata Lozano. I enguany va aprofitar l’ocasió per sondejar-hi la proposta. Hi va recol·lectar entusiasmes, es va decidir a posar fil a l’agulla i va escriure la “carta de convit”.
“Estimada amiga o amic”, hi deia: “Crec que som conscients que la nostra cultura passa per moments difícils, fins al punt que pot perillar la seua mateixa existència en un futur més o menys proper, sobretot al País Valencià.” Però, aclaria tot seguit, no era pas amb intenció d’escampar derrotismes, que escrivia, sinó per fomentar actituds positives, per “crear i imaginar recursos que ens reforcen i ens donen cohesió en defensa d’allò que ens és consubstancial, d’allò que estimem: la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre país” .

“Per tot”. La proposta, sigui com sigui, era senzilla: cuinar un plat de la terra i acompanyar-lo amb la beguda corresponent, “sopar o dinar ben dinats o sopats”, llegir o cantar poemes d’Estellés. Per escampar la idea, es va posar en contacte amb Eugeni S. Reig, que administra InfoMigjorn, un butlletí electrònic sobre llengua catalana “que arriba a més de 10.000 persones. I em va dir: ‘El 14 de juliol t’ho publicaré’. I ja està”.
Perquè, a partir d’aquí, tot va anar rodat. El boca-orella va funcionar perfectament. D’entrada, Lozano mateix ja havia aconseguit dos punts neuràlgics perquè la Festa Estellés no hagués de quedar només en proposta: Alginet i Benimodo (Ribera Alta) encapçalaven la llista de poblacions que han encetat una festa decidida a perseverar al calendari anual. De seguida s’hi van afegir nous entusiasmes. Hi ha hagut sopars de 150 persones i celebracions més íntimes. Hi ha hagut sopars de pa i porta o en restaurants o etcètera, i també festes organitzades, amb músics professionals i poetes, amb càtering i de tot (a Benimodo, per exemple, on Estellés va viure els darrers anys de la seva vida, ens explica Josep Lozano que hi van actuar Confiteor i Olga i Miquel Pujadó, que van preparar una enramada de murta, que la festa va omplir la plaça del poble, que algunes dones van fer coques, que un xiquet va tocar el “Cant dels ocells” mentre el seu pare recitava un poema i que “a les taules hi havia fanalets fets amb meló d’Alger”). Aquesta és una de les característiques (i dels encerts) de la Festa Estellés, que cadascú la pot fer a la seva manera. És, al capdavall, allò que deia una valldalbaidina, Mercè, que responia a la crida de Lozano: “M’encanta la idea. Per celebrar el naixement del poeta Estellés. Per fer país. Per reivindicar la poesia. Per tot. Si no trobe amb qui, ho celebraré amb la família a la font de Baix d’Otos.”
Fer la llista, per tant, dels pobles i ciutats que han acollit per primera vegada aquesta festa és assumir el risc d’oferir-la incompleta. Ben mirat, com que tampoc en la data no és una celebració tancada (“el dia 4 és el pretext”, raona Josep Lozano, “cal ser flexibles”), continuen arribant notícies de celebracions organitzades durant de la primera quinzena (la darrera, de moment, serà la de València, el 17 de setembre a l’OctubreCCC). Comptant amb aquesta inevitable incomplitud, pensem que, tanmateix, la relació és significativa. I la copiem: hi ha hagut Festa Estellés, en estricte ordre alfabètic, a Alboraia, Alginet i Barcelona, a Benaguasil, Benicarló, Benimaclet, Benimodo i Burjassot, a Canals, Cocentaina, Dénia, Elx, Guardamar, la Nucia, Manuel, Montserrat dels Alcalans i Otos (una quarantena llarga de persones, per cert, s’hi varen aplegar, en aquest petit poble de la Vall d’Albaida, tot seguint l’empenta de na Mercè), a Picanya, Sant Joan d’Alacant, Teulada, Torrent, València, Vic, Vilamarxant Vinaròs i Xàtiva.
Un començament brillant per a una festa amb voluntat d’esdevenir, ben aviat, arrelada (i perdurable) tradició.

Revista EL TEMPS, Núria Cadenes

dissabte, 30 d’octubre del 2010

Gaudim de la interpretació musical de La dona que ven coses ...

Àlex Andrés i Mar Muñoz ens sorprengueren amb la seua interpretació del poema d'Estellés en dia del Llibre al nostre Clot del Moro. Us deixe el vídeo.

Interpretem La dona que ven coses ...

Després d'atendre els aspectes formals, acosta't al significat del text. Ací tens una guia.

ANÀLISI SEMÀNTICA

1.      Hi ha una paraula que es repeteix constantment al text i que es converteix en un mot temàtic.   Es tracta d’un mecanisme de referència lèxica. Assenyala quines són les ocupacions  atribuïdes a aquest personatge. Valora la connotacions que adquireixen en el text. Són positives o negatives? Raona la resposta.
2.      L’hotel París es publicà en 1954, informa’t sobre la vida en els anys  durant la primera etapa de la postguerra. Creus que queda reflectida la duresa, la tristesa… d’aquelles circumstàncies. Identifica alguns temes tractats en el text.
3.      Estellés ha estat considerat, més que un poeta de realitats, algú que fa inventari d’allò que veu.  Explica en quina mesura  s’observa aquesta característica de la seua poesia en el poema.
4.      Quina estructura presenta el text? Justifica-la.
5.      Per la seua temàtica, l’obra d’Estellés s’agrupa en: poesia civil, poesia de la quotidianitat, poesia existencial, poesia imaginativa. On situaries l’Hotel  París. Raona-ho

La dona que ven coses

 Us propose comentar aquest poema d'Estellés. Teniu el text perquè seguiu la proposta d'anàlisi mètrica. Recordeu que hem treballat els fenòmens vocàlics de contacte, que en poesia denominem llicències mètriques.


La dona que ven coses, a la nit, a la porta


La dona que ven coses,  /   a la nit, a la porta

del bar, del cabaret;  /  la dona que vigila

el wàter de les dones;  /  la dona que ha deixat

la vaixella escurada  /  i els tres fills en el llit

i va a fer certes coses,  /  a la nit, vora el riu;

i la dona que va  /   tenir un fill i no

sap d’ell des de la guerra,  /  i resa a sant Antoni;

la dona que neteja   /  el servei del ca

i la dona que agrana   /   les habitacions

del vell hotel per hores   /   i parelles febrils;

i la dona que planxa,  /  i la dona que cus,

i la dona que fa   /   l’article de les dones

i diu les excel.lències   /   de cadascuna d’elles,

sospesant-los els pits,   /   colpejant-los les natges

i entra després la safa   /    i pondera les pules;

i la dona que prega   /   per la feina de l’home

i pel fill i la filla;   /  i la dona que va

tenir un primer nuvi,  /   i la dona que vol

tenir un fill, quedar  /   aquesta nit prenyada.


dimarts, 26 d’octubre del 2010

Llegim Estellés

A continuació teniu el poema de Vicent Andrés Estellés Res no m'agrada tant (Horacianes), la interpretació musical que feren Mar Muños i Àlex Andrés en el recital de 23 d'abril de curs passat i la glossa d'un altre company de 2n de batxillerat.

Text poètic Res no m'agrada tant (Estellés)

            Res no m’agrada tant
            com enramar-me d’oli cru
            el pimentó torrat, tallat en tires.


            cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.
            m’agrada molt el pimentó torrat,
            mes no massa torrat, que el desgracia,
            sinó amb aquella carn mollar que té
            en llevar-li la crosta socarrada.


            l’expose dins el plat en tongades incitants,
            l’enrame d’oli cru amb un pessic del sal
            i suque molt de pa,
            com fan els pobres,
            en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
            després, en un pessic
            del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
            agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
            eucarísticament,
            me’l mire en l’aire.
            de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.


            cloc els ulls i me’l fot.




                                   Horacianes. Les padres de l’àmfora