Benvinguda

Benvinguts i benvingudes al bloc del departament de valencià de l'IES Clot del Moro de Sagunt

dimecres, 10 de novembre de 2010

Anàlisi de l'adequació i cohesió de Factors polítics

En aquesta primera avaluació analitzarem alguns dels aspectes de les propietats de  l'adequació  i de la cohesió dels  discursos. Per tant, no tractarem tots els aspectes possibles de l'anàlisi. A classe us he demanat que subratllàreu la informació més important del text, que emmarcàreu els connectors amb la finalitat d'elaborar un bon resum i  identificar el tema.

Us he plantejat d'estudiar qüestions, com ara identificar i justificar:
  •  l'àmbit d'ús
  •  el gènere
  •  la finalitat
  •  la tipologia textual i  les funcions del llenguatge
  •  el nivell de formalitat i la varietat diatòpica ...
A continuació podeu contrastar el vostre treball amb aquesta proposta, en què trobàreu altres aspectes de l'anàlisi textual que s'estudiaran més endavant.



Respecte a l’anàlisi de l’adequació, el text Els factors polítics és un discurs propi de l’àmbit acadèmic, per la naturalesa específica (especialitzada) del tema tractat, que en aquest cas aborda aspectes de la sociolingüística. Aquest text s’inscriu dins del gènere de l’assaig, ja que és un text escrit en prosa que desenvolupa una sèrie d’idees de caràcter científic, aspecte que s'observa en l'ús de lèxic propi de l'estudi de les llengües, com s'indicarà en l'anàlisi de la formalitat del text.

 
         La finalitat observada en el text és clarament informativa ja que s’observa la voluntat d’explicar al lector les relacions entre els factors polítics i la pèrdua de llengües al món, per la qual cosa aporta informació, com ara exemples concrets que il.lustren la idea principal. És per això que la tipologia textual dominant és l’expositiva, cosa que s'observa en l'ús de: l'indicatiu present en el començament del fragment  i en el darrer paràgraf del text (són, afecten...). la modalitat oracional dominant enunciativa i en la presència de marcadors textuals lògics. Aquesta tipologia textual expositiva es combina amb la narració en els tres primers paràgrafs, per l’ús del pretèrit perfet perifràstic, com per exemple: “va donar” (3), “va passar” (6), “va seguir” (16)...

La funció del llenguatge dominant que comporta aquesta finalitat objectiva  és la funció “comunicativa” o “representativa” al llarg del fragment, per la referència als elements contextuals, com ara l’existència de llengües europees o d’una realitat geogràfica com quan anomena els continents: Amèrica, Àfrica, Austràlia, Europa...

         La voluntat de distanciament per part del autors s’observa tant en la manca de díctics de persona, com en la presència de mecanismes d’impersonalització al text, sobretot en el darrer paràgraf, com  per exemple la passiva reflexa (usos impersonals amb verb de 3ª persona i el pronom se): “es va estendre” (9-10), “s’han declarat” (20), “s’utilitzen” (20). Així mateix, destaca un ús significatiu de la modalitat oracional enunciativa, cosa que contribueix a l’objectivitat del text, com ara oracions afirmatives ( “...dos fets han afectat dràsticament la diversitat lingüística”, 2), oracions negatives (“... no tan sols va afectar un gran nombre de llengües ..., 10).

         No obstant això, cal destacar la presència d’elements modalitzadors, que ofereixen una visió dual de la realitat analitzada, a partir sobretot de l’ús de lèxic valoratiu.  Per una banda, s’hi troba lèxic amb connotacions positives per designar les llengües europees poderoses, com per exemple: “prestigi” (4), “ús exclusiu” (1), “llengües estatals” (12),  o bé destacar unes  atribucions de poder, com ara “pressió” (13), “afecten” (19)... Per altra banda, s’hi troba lèxic valoratiu negatiu per identificar la situació de les llengües minoritzades, com “menys poderoses” (10-11),  o bé les accións a què són sotmeses: “colonització” (3, 6, 13), “subjugació i assimilació lingüística” (16).  Ara bé, aquesta realitat dual no respon tant a l’opinió dels autors, sinó als judicis de fet que descriuen una realitat lingüística habitual entre els autors que adopten els punts de vista de la socioligüística crítica.Tot i això hi ha expressions adverbials, com ara “dràsticament” (2), “ràpidament” (10) que responen a una percepció més personal dels autors, que per altra banda no aporten un excés de modalització al text.

         Respecte a l’autor i el lector model,  cal identificar el caràcter qualificat dels emissors, a qui se’ls pot atribuir competència per tractar temes de caràcter especialitzat, com ara l’estudi de la sociolingüística: el contacte lingüístic, la substitució lingüística... Així doncs, els emissors controlen tot tipus d’informació de caràcter històric, la colonització,  i tenen interès per establir relacions d’aquells fets amb el present. En alguns moments del text, l’autor model sembla que qüestiona una realitat lingüística pobra i en  preferiria una de més plural i més rica. A més té una visió crítica del que suposà la colonització de les llengües europees i sobre les conseqüències del contacte de llengües.  Quant al lector model no  ha de tenir, necessàriament, molta informació sobre aspectes culturals i lingüístics de la colonització, per això una part del text presenta diferents exemples de la colonització (Amèrica, Àfrica ...) i també guionets explicatius que permeten aclarir i completar informació al lector. Així doncs, no serà un lector especialitzat en temes de sociolingüística, però haurà de tenir algun interés en el tema.

Tot seguit, s’analitzarà el nivell de formalitat al text, on es troba lèxic propi d’una àrea científica (sociolingüística): “diversitat lingüística” (2), “colonització cultural” (6), “subjugació i assimilació lingüística” (16)... Per tant, cal destacar que el nivell de formalitat és alt,  tret característic del tipus de text d’àmbit acadèmic.

         Per finalitzar l’anàlisi de l’adequació no hi ha al text exemples lingüístics que permeten definir la variació diatòpica, ja que no  ofereix exemples de morfologia verbal pròpia ni del català oriental, ni occidental. En canvi,s’hi troben usos característics de l’estàndard general, com per exemple els demostratius reforçats: “aquesta” (10), “aquests” (15, 18).


 Pel que fa als elements cohesionadors, s’analitzarà, en primer lloc, la connexió. Al text destaquen els connectors additius. Per exemple s’hi troba al primer paràgraf:  “d’una banda” ( 2-3), que en aquest cas té un valor de distribució; “i” (5, 7); “a més” (9) i “també” (11). També hi ha connectors de contrast, com per exemple: “sinó que” (11), “tot i que” (15) i a més els connectors lògics de conseqüència, com ara “”arran d’això” (13), “per tant” (20) i per últim els lògics de causa: “a causa de “ (18).

També cal assenyalar l’ús dels mecanismes de referència lèxica i gramatical per cohesionar el text. En primer lloc destaquen les anàfores lèxiques. Així s’hi troba lèxic que permet establir una relació d’inclusió semàntica, com ara l’hiperònim “un món” (3) amb els hipònims “Amèrica”. “Àfrica” (4), “Amèrica del sud” ... També s’observa la sinonímia textual: “nou món” i “nous territoris”, “colonització” i “ocupació”, “poderosos” i “ocupants”, “factors polítics” i “episodis històrics”, “colonització cultural” i “subjugació, assimilació lingüística”. Quant als camps lèxics hi ha exemples de flexió i derivació lingüística: “prestigiós/ prestigiosa”, “colònia/ colonització/ colonitzadors”. Per acabar l’anàlisi d’aquest apartat de les anàfores lèxiques, es destacarà la presència de repeticions lèxiques, pel caràcter temàtic que adquireixen al text: “llengües i llengua” (1, 3, 7, 9, 10, 12), “colonització” (3, 6, 13, 15),  “polítics” (1, 10, 13, 18), “administració pública” (2,4), “mitjans de comunicació” (5, 21), “pèrdua” (1, 7).

A continuació es relacionen els elements de referència gramatical. Destaquen els pronoms, com ara: “això” (7) i els demostratius, com per exemple “aquesta” (10) i “aquests” (18). Quant als elements gramatical de caràcter díctic s’hi troben els adverbis “històricament” (2), “actualment”(18) i els temps verbals de pretèrit perfet, com per exemple “va donar”, “ va passar”...

         A més, a més, cal destacar l’ús de mecanismes de condensació de la informació i els mecanismes d’ampliació de la informació. Del primer procediment,  hi ha exemples de nominalitzacions, com ara “pèrdua”, “situacions”, “ocupació”, “funcions”, “assimilació”, “població”, “educació”. Quant als mecanismes de reformulació destaca el parèntesi explicatiu (4, 5, 6), l’ús dels dos punts per completar idees (6-7, 19-21) i les exemplificacions de colonitzacions, en els tres primers paràgrafs.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada