Benvinguda

Benvinguts i benvingudes al bloc del departament de valencià de l'IES Clot del Moro de Sagunt

dilluns, 28 de febrer del 2011

DESCONNEXIÓ DE TV3


Davant del tancament de l'emissió de TV3 al  País Valencià, cal que fem una reflexió sobre les conseqüències que aquesta decisió política tindrà en el procés de recuperació del català. El que us plantege és que llegim l'opinió de l'escriptor Silvestre Vilaplana (autor de L'estany de foc) en un mitjà de comunicació valencià. També  és important que seguim la resposta que aquesta actuació   està tenint en la societat, no sols valenciana. Us propose que us informeu. De moment valorarem les raons que dóna S. Vilaplana sobre aquest fet.




Rendició
Silvestre Vilaplana
ESCRIPTOR


Uns parlaran del tercer múltiplex, de la reciprocitat i de qüestions tècniques. Altres, de maniobres de distracció de l´entorn de Camps en un moment d´extrema fragilitat moral del president davant de la seua gent. Però en realitat, vist en perspectiva, el tancament de l´emissió de TV3 és simplement un pas més en un llarg procés de desmantellament de les possibilitats de recuperació de la llengua pròpia dels valencians.


El camí és llarg i ben estructurat. L´educació era un pilar clau en aquest intent de redreçament i per això les línies d´ensenyament en valencià van anar desapareixent, primer al Batxillerat, després Secundària obligatòria i el tercer pas serà l´Educació Primària. La crisi econòmica serà el pretext perfecte.

L´altre pilar de prestigi és la visió externa i social de la llengua. És per això que la televisió pròpia s´ha castellanitzat completament al punt que el valencià ha quedat pràcticament reduït a ser l´idioma de Babalà. Potser per això no s´exigeix al funcionariat que conega la llengua pròpia d´un territori que administra i, de passada, es tanca així una porta més a la normalització.

No cal que remarque el trist paper dels polítics en aquest tema. Sembla clar que als dos partits majoritaris els va bé aquesta degradació i que la visió superior sobre el desmantellament cultural (i per extensió polític) els beneficia.
D´aquesta manera, el valencià es converteix a poc a poc en una molesta reivindicació d´una minoria que, com a minoria sembla que esdevenim més radicals, més exagerats i irreals. Al capdavall, som quatre gats desprestigiats fàcilment qualificables: els altres, los del valenciano.

És evident que el tancament de TV3 no és una acció més, hi ha rere aquesta prohibició molta intenció i ha costat anys aconseguir-ho. TV3 al País Valencià era la molesta constatació de la unitat de la llengua, un espill incòmode on reflectir un model de gestió política, econòmica i cultural. I el mapa del temps treia la son a més d´un.

I, aleshores, què fem aquells que encara creiem en la llengua i en la cultura pròpia? Evidentment només ens queda la societat civil, la persistència, la voluntat de ser capaços d´explicar que tenim la raó i volem fer-ne ús. Caldrà indefugiblement organització, tenir voluntat de lluitar pel que se´ns vol fer perdre i fer públic el nostre propòsit de resistents. En algun moment haurem de dir prou. Si no ho fem nosaltres, ningú no ho farà. L´altra eixida és la rendició.
                                                               LEVANTE, 25 de febrer de 1011

dilluns, 14 de febrer del 2011

Comentem els textos narratius

Heu llegit La plaça del diamant i n'hem comentat diferents fragment, així com un text d' Enllà de l'horitzó -novel.la d'Enric Valor. 

 Una de les qüestions a què heu hagut de respondre, de manera raonada,  se centra en  les tipologies textuals. Hem hagut de recordar el trets que identifiquen, sobre tot,  una tipologia textual narrativa i descriptiva.

Trobareu ací   les característiques lingüístiques que cal recordar.

Pa negre triomfa als Premis Goya

Ací teniu, l'endemà dels Goya, com ha estat valorada la pel.lícula que us recomanava fa una setmana. Cal veure-la, ja ho sabeu.

Telenotícies - 14/02/2011 3.05

"Pa negre", la gran triomfadora dels Premis Goya

La coproducció de TV3 "Pa negre" és la gran triomfadora de la nit dels Premis Goya, amb 9 estatuetes. Entre els premis, el de millor pel·lícula i millor direcció, per a Agustí Villaronga. Nora Navas s'endú el Goya a la millor actriu, i els joves Marina Comas i Francesc Colomer, els d'actors revelació. De fet, les produccions catalanes triomfen a la 25a edició dels Premis de l'Acadèmia Espanyola del Cinema. 




dimarts, 8 de febrer del 2011

PA NEGRE, una visió de la postguerra sense vencedors ni vençuts

El guió d' aquesta pel.lícula de Villaronga està basada en la narrativa d'Emili Teixidor.  És una proposta interessant i us anime que la hi aneu a veure. Tindreu un element de treball recent per elaborar un exercici de creació, semblant al que us poden proposar al selectiu.


    Tracta, en paraules del cineasta Agustí Villaronga de la  misèria moral, sense distincions de bàndol i com  un complex tractat sobre la formació de monstres. Vencedors i vençuts no es mesuren aquí en termes de (relativa) justícia, sinó de podridura i desastre ètica, que s'instaura per quedar ja en la primera  escena de l'assalt al carruatge.


Basada en la novel.la homònima d'Emili Teixidor, i amb elements incorporats de "Retrat d'un assassí d'ocells", també del mateix autor, la pel.lícula de Villaronga manté un pols al malaltís des de les atmosferes salvatges (els boscos de Catalunya, sovint embolicats en boira) i els estralls, visibles o invisibles, de la guerra (la mutilació de la nena, les classes humiliades, les altes que campen impunes per l'atrocitat).  És aquesta una cinta que podria passar, atenent a les seves premisses, per una més d'un subgènere en aparença esgotat, però que no obstant això desafia les estètiques fredes i humides, des de la seva tendència a aproximar-se a un fantàstic soterrat en masmorres amb execucions de garrot vil en els seus racons i coves esmentades en què va néixer la gangrena de tota humanitat.