Benvinguda

Benvinguts i benvingudes al bloc del departament de valencià de l'IES Clot del Moro de Sagunt

dilluns, 28 de febrer de 2011

DESCONNEXIÓ DE TV3


Davant del tancament de l'emissió de TV3 al  País Valencià, cal que fem una reflexió sobre les conseqüències que aquesta decisió política tindrà en el procés de recuperació del català. El que us plantege és que llegim l'opinió de l'escriptor Silvestre Vilaplana (autor de L'estany de foc) en un mitjà de comunicació valencià. També  és important que seguim la resposta que aquesta actuació   està tenint en la societat, no sols valenciana. Us propose que us informeu. De moment valorarem les raons que dóna S. Vilaplana sobre aquest fet.




Rendició
Silvestre Vilaplana
ESCRIPTOR


Uns parlaran del tercer múltiplex, de la reciprocitat i de qüestions tècniques. Altres, de maniobres de distracció de l´entorn de Camps en un moment d´extrema fragilitat moral del president davant de la seua gent. Però en realitat, vist en perspectiva, el tancament de l´emissió de TV3 és simplement un pas més en un llarg procés de desmantellament de les possibilitats de recuperació de la llengua pròpia dels valencians.


El camí és llarg i ben estructurat. L´educació era un pilar clau en aquest intent de redreçament i per això les línies d´ensenyament en valencià van anar desapareixent, primer al Batxillerat, després Secundària obligatòria i el tercer pas serà l´Educació Primària. La crisi econòmica serà el pretext perfecte.

L´altre pilar de prestigi és la visió externa i social de la llengua. És per això que la televisió pròpia s´ha castellanitzat completament al punt que el valencià ha quedat pràcticament reduït a ser l´idioma de Babalà. Potser per això no s´exigeix al funcionariat que conega la llengua pròpia d´un territori que administra i, de passada, es tanca així una porta més a la normalització.

No cal que remarque el trist paper dels polítics en aquest tema. Sembla clar que als dos partits majoritaris els va bé aquesta degradació i que la visió superior sobre el desmantellament cultural (i per extensió polític) els beneficia.
D´aquesta manera, el valencià es converteix a poc a poc en una molesta reivindicació d´una minoria que, com a minoria sembla que esdevenim més radicals, més exagerats i irreals. Al capdavall, som quatre gats desprestigiats fàcilment qualificables: els altres, los del valenciano.

És evident que el tancament de TV3 no és una acció més, hi ha rere aquesta prohibició molta intenció i ha costat anys aconseguir-ho. TV3 al País Valencià era la molesta constatació de la unitat de la llengua, un espill incòmode on reflectir un model de gestió política, econòmica i cultural. I el mapa del temps treia la son a més d´un.

I, aleshores, què fem aquells que encara creiem en la llengua i en la cultura pròpia? Evidentment només ens queda la societat civil, la persistència, la voluntat de ser capaços d´explicar que tenim la raó i volem fer-ne ús. Caldrà indefugiblement organització, tenir voluntat de lluitar pel que se´ns vol fer perdre i fer públic el nostre propòsit de resistents. En algun moment haurem de dir prou. Si no ho fem nosaltres, ningú no ho farà. L´altra eixida és la rendició.
                                                               LEVANTE, 25 de febrer de 1011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada