Valoració crítica

Encara no hem treballat d'una manera sistemàtica el text d'opinió, però sabem identificar aquesta intenció en un text. A continuació trobareu una possible valoració personal sobre el text que estem treballant aquestos darrers dies, Factors polítics. Recordeu que pròximament us enfrontareu al control de lectura de Vida i mort de les llengües, de Carme Junyent i que us he demanat que prepareu la vostra valoració sobre el llibre: quines dificultats heu trobat, què ha despertat la vostra curiositat, què us aporta com a lectors, què heu descobert en llegir-lo, a quines reflexions us ha portat, com analitzareu la realitat del bilingüisme a partir d'ara quan observeu la situació del català, etc. Espere que us ajude un poc.

Per finalitzar aquest comentari es realitzarà la valoració personal del text. En primer lloc cal recordar que el tema sembla   d’interés social i polític. El tema tractat té actualitat per als ciutadans interessats a protegir aquelles llengües amenaçades i en perill de desaparéixer. Aquestos lectors troben  que se’ls  ofereix una anàlisi de com la pèrdua de llengües ha estat condicionada per determinades polítiques lingüístiques, tant al passat com en l’actualitat, cosa que significa que determinades polítiques lingüístiques aboquen a la substitució de llengües minoritzades, en comptes de conduir a una normalització lingüística.

         És interessant observar que  l’anàlisi sobre la desparició de les llengües minoritzades que presenta el text, coincideix bàsicament amb el plantejament del llibre Vida i mort de les llengües, de Carme Junyent. Així, en aquest llibre s’ofereix, després de l’anàlisi dels factors afavoridors de la mort de les llengües, un llistat de més de 500 llengües minoritàries que, de fet, han desaparegut ja. Carme Junyent presenta, doncs, clars exemples que la desaparició de les llengües és possible, que la reducció de la diversitat lingüística al món avança. Un  exemple   de mort lingüística  es donà a conéixer per Alfred Bosch a l'Avui (29 de març de  2009), amb la desaparició de la darrer parlant de la llengua eyak. El llibre de C. Junyent ens informa que, en el moment de la seua publicació, aquesta llengua, l'eyak, sols tenia enregistrats 3 parlants. Per tant, és cert que les llengües moren, en deixar de parlar-les els seus parlants i que una llengua ja és morta abans d'arribar al darrer parlant.

         El tema tractat pels autors condueix a reflexionar sobre l’exemple del català, que en el territori valencià on és llengua pròpìa, podem observar que no és utilitzat amb normalitat ni en l’administració, ni en els mitjans de comunicació, ni en l’àmbit de la política, ni en el cinema, ni al teatre, ni als videojocs ...

         És cert que trobem usos del català més normalitzats en alguna part del territori on és llengua cooficial (Catalunya per exemple), però en el cas del País Valencià, C9, les Corts Valencianes ... no són un exemple d’ús normalitzat de la llengua pròpia dels valencians.

         En conclusió, es pot observar que la nostra llengua no és vàlida per alguns parlants en molts aspectes de la vida social, per això és interessant que els autors d’aquest text proposen una reflexió sobre aquest tema, perquè l’estat espanyol és una bon exemple europeu del les idees plantejades i perquè els valencians i valencianes pertanyem al grup  dels parlants de llengües minoritzades. I,  cal que pensem si, amb la política lingüística aplicada al nostre territori, es contribueix a normalitzar-nos lingüísticament o no.