Benvinguda

Benvinguts i benvingudes al bloc del departament de valencià de l'IES Clot del Moro de Sagunt

diumenge, 23 de gener de 2011

EL TEXT ARGUMENTATIU

 Aquesta avaluació treballarem dues tipologies textuals: el text argumentatiu i el text narratiu. El darrer text que hem comentat a classe, Infància i Reis Mags, de Carme Miquel és argumentatiu. Així doncs, per recordar les característiques de l'argumentació, podeu consultar aquesta informació.




                                        COHERÈNCIA

Tema: És allò de què tracta el text. És la idea que aglutina tots els continguts.

         Es formula sintetitzant-lo en un sintagma o en una oració. Ha de tenir precisió i brevetat màxima. La determinació del tema pot partir del resum: una via per a arribar al tema és anar disminuint els continguts del resum fins arribar-ne a l'essència. El tema pot aparéixer explicitat amb mots o expressions que sintetitzen la idea central del text tant per afinitat com per oposició: els mots temàtics o paraules claus.


Tesi: És la posició de l'autor. És la idea que defensa l'autor al text mitjançant els arguments. Pot estar explícita al text o implícita.

         Convé formular la tesi de manera precisa: tal i com l'autor l'ha redactada, si és que està explícita, o amb una frase contundent i breu, si la tesi és implícita.


Estructura.

És la manera com s'organitza la informació al text per tal de facilitar la comprensió al lector.

Als textos argumentatius la informació s'ordena, generalment, seguint l'esquema següent:

1a part: Presentació del tema problemàtic. En ocasions, en aquesta part es formula la tesi que es vol defensar.

2a part: Exposició dels fets i defensa dels arguments. A vegades pot aparéixer la tesi contrària i la contraargumentació.

3a part: Síntesi del que s'ha dit i de reforçament de la tesi que es defensa. A vegades la tesi pot aparéixer explícitament.



        Tipus d'estructures argumentatives.

                  Sols es defensa la pròpia tesi

Segons com s'ordenen les idees s'obtindran diversos tipus d'estructura:

         .Estructura analitzant o deductiva: presenta un fet o idea general que es desenvolupa mitjançant fets particulars. Al principi de l'escrit s'anuncia la tesi. Seguidament s'exposen una sèrie d'arguments amb què es pretèn demostrar-la.

         .Estructura sintetitzant o inductiva: parteix d'un fet o idea particular per a arribar a idees generals. L'exposició de dades i arguments condueixen a una conclusió final, que és la tesi de tota l'argumentació.

         .Enquadrada o circular: la tesi es formula al principi i es va desenvolupant al llarg del text. Es tanca amb la reafirmació, de nou, de la tesi.

         .Estructura paral.lela: apareixen diverses idees no supeditades entre si que es van succeint al llarg del text.

         .Interrogativa: una pregunta inicial es respon al llarg del text de diverses maneres o, més d'una pregunta inicial, amb una sola resposta.


         Apareix la pròpia tesi i la antítesi.

         La contraargumentació. És una tècnica argumentativa. L'auor formula en el text les possibles objeccions (tesi contrària) a la seua posició, per tal de neutralitzar.les amb nous arguments que refermen la seua tesi.

         Amb la contraargumentació l'emissor delimita les opinions que li poden ser contràries.

         Els contraarguments poden ser arguments contra o raons per a limitar o matisar l'argumentació del contrari.

         El text argumentatiu es caracteritza per la presència d'estructures que serveixen per a formular els contraarguments: "És cert que ..., però", "Malgrat que..., també", "Alguns diuen que ..., però".

        

Són estructures contraargumentatives:

·        no sols la refutació (No és cert que …), que implica una negació, una oposició..
·        També ho és la concessió, que significa una objecció, una acceptació parcial, una addhesió crítica
·        Així  com la condició (si és cert ….)


Tipus d'arguments.
Els arguments poden ser:

         a. Basats en l'experiència personal.

L'emissor utilitza les vivències personals per fonamentar la seua tesi.

         b. D'autoritat.

S'apel.la a persones de prestigi, institucions, ... per recolzar la tesi. També l'autor pot legitimar-se com a enunciador per donar més credibilitat a la seua argumentació.

         c. De quantitat.

L'emissor aporta dades científiques, històriques, numèriques, ... que apareixen com a irrefutables.

         d. D'analogia.

S'intenta convéncer el receptor amb un cas paregut per ressaltar semblances o diferències.

         e. De causa.

Es presenta un fet i després les causes que l'han produït.

         f. De conseqüència.

L'argumentació es basa en el resultat que produeix.

         g. De generalització o exemplificació.

A partir d'un o dos exemples, es generalitza.

         h. D'apel.lació a valors superiors.

L'emissor apel.la a valors superiors (llibertat, igualtat,...) per defensar la tesi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada