Benvinguda

Benvinguts i benvingudes al bloc del departament de valencià de l'IES Clot del Moro de Sagunt

dissabte, 19 de març de 2011

EL TEXT PERIODÍSTIC

 Recordeu que tenim pendent l'anàlisi d'algunes qüestions d'aquest text d'opinió. El deure que recolliré la propera classe inclou: resum, tema i estructura, veus del discurs, modalització, varietat diatòpica i connectors.
Heu de presentar-me un text que incloga tots aquests aspectes de l'anàlisi textual.

Mal ensomni

Es ja estranger en la pàtria / el parlar que nostre fón? / Ja en mon temps el menyspreaven / alguns: l´oblidaren tots?" Aquests versos senzillament colpidors, per interrogants i per angoixosos, els va escriure Teodor Llorente el 1908, en un poema titulat «Mal ensomni» que feia d´epíleg de la darrera edició del seu famós «Llibret de versos», publicada el 1909, dos anys abans de la mort del poeta, el centenari de la qual celebrarem enguany. Aquests versos, encara ara em trasbalsen, no perquè l´auguri que anuncien s´haja fet realitat, sinó perquè la mateixa amenaça d´extinció segueix penjant sobre la llengua dels valencians.

I aquest sentiment se´m va fer sentir novament el dia que vaig deixar de veure, i d´escoltar, la TV3. Ara sí que ens hem quedat a fosques, tancats en una cova tètrica, em vaig dir, recordant els versos de Llorente. Gràcies a la voluntat decidida de tants i tants valencians, el mal ensomni del poeta no s´ha fet real encara, tot i que els que fa cent anys ja menyspreaven el valencià l´hagen oblidat del tot, el parlar i la llengua que diuen defensar. Una de les accions culturals determinants que han evitat la fatal desaparició de la nostra llengua ha segut la TV3. Perquè pels seus canals ens arribava una visió àmplia i alhora pròxima del món, entenedora just per què ens parlava en la llengua de casa i de l´escola, i amb naturalitat.

La TV3 era la resposta als que encara diuen que el català i el valencià són llengües diferents. És per això que ens l´amaguen? Amb la xarxa de Canal 9 no en tenim prou, els valencians que volem viure lliurement en valencià. En volem més, per sentir-nos lliures, i no tancats en una presó a casa. Perquè això és el que es pretén quan ens apaguen els senyals de TV3, amputar-nos la llibertat. Deixar-nos a fosques. I no. En som molts els que volem seguir veient la TV3. I si cal protestar, ho farem. No ens resignem a quedar-nos ni cecs, ni muts.

                       
Josep Piera  (Levante, 13 de març de 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada