Benvinguda

Benvinguts i benvingudes al bloc del departament de valencià de l'IES Clot del Moro de Sagunt

dimarts, 26 d’octubre de 2010

text poètic No escric èglogues

 El text que us he passat a classe conté una proposta d'anàlisi de l'eix rítmic, d'anàlisi mètrica...


NO ESCRIC ÈGLOGUES


No hi havia a València  // dos cames com les teues.

Dolçament les recorde,  //  amb els ulls plens de llàgrimes,

Amb una teranyina  // de llàgrimes als ulls.

On ets? On són les teues //  cames tan adorables?

Rerrec l’Albereda, // aquells llocs familiars.

Creue les nits. Evoque  //  les baranes del riu.

Oh la solemnitat  //  de la teua carn tendra,

Del teu cos adorable //  sobre les llargues cames!

No hi havia a València  // dos cames com les teues.

Llargament escriuria  //  sobre les teues cames.

Com si anasses per l’aigua,  //  entre una aigua invisible,

entre una aigua claríssima,  // venies pel carrer.

La carn graciosa i fresca  //  com un cànter de Serra.

I jo t’evoque dreta  //  sobre les teues cames.

Carregaven els mens //  els ventruts camions.

Venien autobusos   //  de Gandia i Paterna.

Eixien veus dels bars,  //  l’olor d’oli fregit.

Tu venies solemne  //  sobre les teues cames.

Carrer avall, venies  //  entre els solars, els crits,

els infants que jugaven  //  en eixir d’escola,

la dona arreplegava  //  la roba del terrat,

l’home recomponia  //  lentament un rellotge

mentre un amic parlava  //  dels seus anys de pre

per coses de la guerra,  //  tu venies solemne, 

amb més solemnitat  //  que el crepuscle, o amb una

dignitat que el crepuscle  //  rebia de tu sola.

Tota la majestat  //  amada del crepuscle.

No hi havia a València   //  dos cames com les teues,

amb la viva alegria  //  de la virginitat.

Sempre venies, mai  //  no arribaves del tot,

i jo et volia ai,  //   i jo ho volia ai:

nasquí per aguardar-te,   //  per veure com venies.

Itilment rerrec   //  els crepuscles, les nits.

Hi ha els mens que carreguen   //  lentament  camions.

Hi ha els bars, oli fregit,  // les parelles d’amants.

Jo recorde unes cames,  //  les teues cames nues,

les teues llargues cames  //  plenes de dignitat.

No hi havia a València  //  dos cames com les teues.

Un caver verdós,  //  un caver fosric

va tocant les anelles,  //  va preguntant per tu.

Es desperta Ausiàs  March   //  en el vas del carner.

Jo no res de tu. //  Han passat segles, dies.

Itilment rerrec  //  València. No escric Èglogues.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada