El text que us he passat a classe conté una proposta d'anàlisi de l'eix rítmic, d'anàlisi mètrica...
NO ESCRIC ÈGLOGUES
No hi havia a València // dos cames com les teues.
Dolçament les recorde, // amb els ulls plens de llàgrimes,
Amb una teranyina // de llàgrimes als ulls.
On ets? On són les teues // cames tan adorables?
Recórrec l’Albereda, // aquells llocs familiars.
Creue les nits. Evoque // les baranes del riu.
Oh la solemnitat // de la teua carn tendra,
Del teu cos adorable // sobre les llargues cames!
No hi havia a València // dos cames com les teues.
Llargament escriuria // sobre les teues cames.
Com si anasses per l’aigua, // entre una aigua invisible,
entre una aigua claríssima, // venies pel carrer.
La carn graciosa i fresca // com un cànter de Serra.
I jo t’evoque dreta // sobre les teues cames.
Carregaven els hòmens // els ventruts camions.
Venien autobusos // de Gandia i Paterna.
Eixien veus dels bars, // l’olor d’oli fregit.
Tu venies solemne // sobre les teues cames.
Carrer avall, venies // entre els solars, els crits,
els infants que jugaven // en eixir d’escola,
la dona arreplegava // la roba del terrat,
l’home recomponia // lentament un rellotge
mentre un amic parlava // dels seus anys de presó
per coses de la guerra, // tu venies solemne,
amb més solemnitat // que el crepuscle, o amb una
dignitat que el crepuscle // rebia de tu sola.
Tota la majestat // amada del crepuscle.
No hi havia a València // dos cames com les teues,
amb la viva alegria // de la virginitat.
Sempre venies, mai // no arribaves del tot,
i jo et volia així, // i jo ho volia així:
nasquí per aguardar-te, // per veure com venies.
Inútilment recórrec // els crepuscles, les nits.
Hi ha els hòmens que carreguen // lentament camions.
Hi ha els bars, oli fregit, // les parelles d’amants.
Jo recorde unes cames, // les teues cames nues,
les teues llargues cames // plenes de dignitat.
No hi havia a València // dos cames com les teues.
Un cadàver verdós, // un cadàver fosfòric
va tocant les anelles, // va preguntant per tu.
Es desperta Ausiàs March // en el vas del carner.
Jo no sé res de tu. // Han passat segles, dies.
Inútilment recórrec // València. No escric Èglogues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada