Benvinguda

Benvinguts i benvingudes al bloc del departament de valencià de l'IES Clot del Moro de Sagunt

diumenge, 23 de gener de 2011

Entenem la modalització

En aquesta avaluació  identificarem  la intenció de textos argumentatius, així com el grau de modalització que presenten els textos d'opinió.

Recordem-ho.



                                           Grau de modalització

La intenció de l’emissor determina el grau de modalització d’un text.Un text pot estar molt, bastant, poc o gens modalitzat i donarà lloc a un discurs més o menys subjectiu, segons el grau de posicionament de l’emissor.

És el conjunt de recursos lingüístics i no lingüístics que utiliza l’emissor per posicionar-se respecte a llò que diu i respecte a qui ho diu.  Així en els textos acadèmics expositius és habitual trobar la modalització epistèmica (màxima objectivitat), mentre que els textos d’opinió periodístics o literàris presenten un grau alt de modalització, ja que és habitual l’expressió més subjectiva.

Principals elements lingüístics modalitzadors:

--Recursos prosòdics (sols en el discurs oral): accent d’intensitat que recau en un mot altre que l’últim, entonació en to agut per a valoracions positives o ridiculitzacions, entonació en to greu per a valoracions negatives, pronunciació sil.labejada d’un mot.

--Elements lèxics valoratius: substantius valoratius (ex. llàstima, admiració, lleialtat...), adjectius valoratius (veritable, trist, sincer...), verbs valoratius (meréixer, assassinar, atabalar...), verbs expressius de sentiment de l’emissor en primera persona (desitge, lamente, espere...), verbs d’opinió i de pensament en primera persona (pense, opine...),  adverbis i complements circumstancials de manera depenents del verb (desesperadament, meravellosament...), expressions quantitatives subjectives (molt, poc, bastant...).

--Fórmules d’expressivitat de l’emissor: interjeccions (ai!, uf!, xe!..), invocacions i renecs (collons!, déu meu!...).

--Crides al receptor: interjeccions (ei!), insults (fill de puta!...), expressions conatives (Alerta!, compte!...)

--Recursos estilístics o retòrics:

         -Metàfora: relació d’identitat entre dos conceptes, un vist com a real (que desapareix) i un altre com a imaginari (que remet per  identitat o semblança de significat amb l’element absent).
         -Hipèrbole: exageració amb intenció de lloar, satiritzar.
         -Ironia: és dir el contrari del que es pensa per tal d’obtenir un reultat de retret o burla. És una mentida evident per al receptor: és un fenomen que només es percep en el context, depèn de les intencions del locutor i de les capacitats interpretatives de l’alocutari. Implica un desdoblament de veus.
         -Personificació: atribució de qualitats humanes a sers inanimats.
         -Paradoxa: unió d’idees aparentment irreconciliables. S’afirma alguna cosa que sembla absurda d’acord amb les creences generals o amb el propi enunciat lingüístic.
         -Repetició: addició en un sintagma o frase de paraules repetitives per a donar èmfasi a l’expressió.
         -Enumeració: es desenvolupa un sintagma o una frase mitjançant els atributs d’un nom, els complements d’un nucli, els verbs, etc.

--Altres:  canvi de registre, varietat o llengua, perífrasis verbals de probabilitat i d’obligació (cal estudiar per aprovar), canvi de modalitat oracional (la negació, la interrogació, l’exhortació, l’exclamació, el desig, el dubte i probabilitat).




Principals recursos gràfics:

--Cometes: s’utilitzen en citacions literals, per marcar paraules en altra llengua, per indicar que es fa un canvi de registre en un mot, per indicar ironia i ús especial de la paraula ...

--Punts suspensius: s’usen per deixar incomplet el sentit d’una frase o inacabada una successió d’elements.

--Parèntesi, dos punts i guionets: s’usen per afegir una informació que l’autor considera que el receptor desconeix o per afegir una opinió.





Comentem Reis Mags i infància

A continuació podeu recuperar el PPt que hem analitzat a classe.

EL TEXT ARGUMENTATIU

 Aquesta avaluació treballarem dues tipologies textuals: el text argumentatiu i el text narratiu. El darrer text que hem comentat a classe, Infància i Reis Mags, de Carme Miquel és argumentatiu. Així doncs, per recordar les característiques de l'argumentació, podeu consultar aquesta informació.




                                        COHERÈNCIA

Tema: És allò de què tracta el text. És la idea que aglutina tots els continguts.

         Es formula sintetitzant-lo en un sintagma o en una oració. Ha de tenir precisió i brevetat màxima. La determinació del tema pot partir del resum: una via per a arribar al tema és anar disminuint els continguts del resum fins arribar-ne a l'essència. El tema pot aparéixer explicitat amb mots o expressions que sintetitzen la idea central del text tant per afinitat com per oposició: els mots temàtics o paraules claus.


Tesi: És la posició de l'autor. És la idea que defensa l'autor al text mitjançant els arguments. Pot estar explícita al text o implícita.

         Convé formular la tesi de manera precisa: tal i com l'autor l'ha redactada, si és que està explícita, o amb una frase contundent i breu, si la tesi és implícita.


Estructura.

És la manera com s'organitza la informació al text per tal de facilitar la comprensió al lector.

Als textos argumentatius la informació s'ordena, generalment, seguint l'esquema següent:

1a part: Presentació del tema problemàtic. En ocasions, en aquesta part es formula la tesi que es vol defensar.

2a part: Exposició dels fets i defensa dels arguments. A vegades pot aparéixer la tesi contrària i la contraargumentació.

3a part: Síntesi del que s'ha dit i de reforçament de la tesi que es defensa. A vegades la tesi pot aparéixer explícitament.



        Tipus d'estructures argumentatives.

                  Sols es defensa la pròpia tesi

Segons com s'ordenen les idees s'obtindran diversos tipus d'estructura:

         .Estructura analitzant o deductiva: presenta un fet o idea general que es desenvolupa mitjançant fets particulars. Al principi de l'escrit s'anuncia la tesi. Seguidament s'exposen una sèrie d'arguments amb què es pretèn demostrar-la.

         .Estructura sintetitzant o inductiva: parteix d'un fet o idea particular per a arribar a idees generals. L'exposició de dades i arguments condueixen a una conclusió final, que és la tesi de tota l'argumentació.

         .Enquadrada o circular: la tesi es formula al principi i es va desenvolupant al llarg del text. Es tanca amb la reafirmació, de nou, de la tesi.

         .Estructura paral.lela: apareixen diverses idees no supeditades entre si que es van succeint al llarg del text.

         .Interrogativa: una pregunta inicial es respon al llarg del text de diverses maneres o, més d'una pregunta inicial, amb una sola resposta.


         Apareix la pròpia tesi i la antítesi.

         La contraargumentació. És una tècnica argumentativa. L'auor formula en el text les possibles objeccions (tesi contrària) a la seua posició, per tal de neutralitzar.les amb nous arguments que refermen la seua tesi.

         Amb la contraargumentació l'emissor delimita les opinions que li poden ser contràries.

         Els contraarguments poden ser arguments contra o raons per a limitar o matisar l'argumentació del contrari.

         El text argumentatiu es caracteritza per la presència d'estructures que serveixen per a formular els contraarguments: "És cert que ..., però", "Malgrat que..., també", "Alguns diuen que ..., però".

        

Són estructures contraargumentatives:

·        no sols la refutació (No és cert que …), que implica una negació, una oposició..
·        També ho és la concessió, que significa una objecció, una acceptació parcial, una addhesió crítica
·        Així  com la condició (si és cert ….)


Tipus d'arguments.
Els arguments poden ser:

         a. Basats en l'experiència personal.

L'emissor utilitza les vivències personals per fonamentar la seua tesi.

         b. D'autoritat.

S'apel.la a persones de prestigi, institucions, ... per recolzar la tesi. També l'autor pot legitimar-se com a enunciador per donar més credibilitat a la seua argumentació.

         c. De quantitat.

L'emissor aporta dades científiques, històriques, numèriques, ... que apareixen com a irrefutables.

         d. D'analogia.

S'intenta convéncer el receptor amb un cas paregut per ressaltar semblances o diferències.

         e. De causa.

Es presenta un fet i després les causes que l'han produït.

         f. De conseqüència.

L'argumentació es basa en el resultat que produeix.

         g. De generalització o exemplificació.

A partir d'un o dos exemples, es generalitza.

         h. D'apel.lació a valors superiors.

L'emissor apel.la a valors superiors (llibertat, igualtat,...) per defensar la tesi.

dilluns, 10 de gener de 2011

ACTUALITAT D'ENRIC VALOR

Recuperem un article de publicat  recentment sobre la trajectòria d' Enric Valor.


 Llegiu-lo i el comentarem pròximament.

 

Any valor

 Carme Miquel

Fa deu anys que l'escriptor Enric Valor ens va deixar. Desaparegué la mirada còmplice, el mig somriure i la conversa fluida. Però va quedar el legat: la valuosa obra literaria i lingüística d'un home que estimava el seu país, la seua llengua i la seua gent. Per sort, el seu valor intel·lectual li va ser reconegut en vida i va ser nomenat Doctor Honoris causa per les cinc universitats valencianes. I les escoles del nostre país li van dedicar diversos homenatges que ell, amb la seua modèstia, sempre acceptava amb una certa perplexitat.

Ara, deu anys després del seu comiat, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua designa aquest 2011 com l'"Any Valor" amb la programació de diverses activitats. Seran les activitats de l'Acadèmia i les activitats de sectors de la societat valenciana que reclamaven aquest record oficial i especial cap a l'escriptor. I d'això cal felicitar-se. Ens felicitem perquè un poble ha de tindre presents les persones que amb la seua obra han enriquit el bagatge cultural d'eixe poble i perquè cal transmetre a les noves generacions eixe patrimoni, en el cas d'Enric Valor un patrimoni lingüístic molt important. Lingüístic, no només pels seus treballs gramaticals sino també per la bellesa i la riquesa del valencià que utilitzava quan escrivia (també quan parlava). Però en la seua obra hi ha altres elements a destacar. Com bé sabem ell, a partir de les converses amb persones de generacions anteriors, va rescatar la saviesa de la cultura popular i va elaborar un corpus rondallístic important que forma part de l'imaginari col·lectiu valencià. Convenientment divulgat, ara els xiquets i xiquetes valencians tenen al seu abast el món fantàstic dels seus avantpassats, que poden compaginar perfectament amb el món imaginari que els proporcione la cultura actual.


I per completar el nostre record, no oblidarem l'Enric Valor novel·lista. Les novel·les del seu Cicle de Casana, amb un escenari ubicat en un passat recent, mostren la condició humana de tots els temps.
Hem iniciat l'"Any Valor". Conéixer la seua obra i normalitzar a tots els nivells la nostra llengua, que és la seua, són dues maneres d'honorar l'escriptor. I, de pas, d'honorar-nos nosaltres mateixos com a ciutadans i ciutadanes valencians.


 Dimarts,  04 de gener de 2011 

    (Levante)

la narrativa catalana del segle XX

 En aquest 2n trimestre iniciem l'estudi del gènere narratiu. El vostre company Miguel ha preparat un ppt sobre el tema 1 del programa de literatura. Prompte podrem aprofitar el seu treball en l'exposició que prepara per a aquesta setmana.

El tema 2 ens aproxima a  l'obra d' Enric Valor, un escriptor a qui els valencians recordarem aquest any,  perquè enguany se celebra el 10é aniversari de la seua mort. En la premsa ja comencem a llegir alguns articles que l'homenatgen per totes les seues aportacions al patrimoni lingüístic i literari dels valencians. Estarem atents a la premsa.

Ací tenim una valoració sobre la importància de l'obra de Valor.

"La figura de Valor és un referent en la literatura catalana moderna, i no és d'estranyar que, després de la mort de Franco, començara a rebre un degoteig constant de premis. […] No podem deixar de recordar la tasca que va portar a terme en defensa de la normalització lingüística ni tampoc la seua important contribució a la qualitat de la literatura catalana com a novel·lista. Com a continuador de Pompeu Fabra, Francesc de B. Moll, Carles Salvador o Manuel Sanchis Guarner, va difondre les normes de l'Institut d'Estudis Catalans al País Valencià en un moment especialment difícil. Així, la Flexió verbal ha adquirit una especial importància per a l'ús de la llengua, tenint en compte que el català ofereix una variació dialectal molt rica. Enric Valor ens va deixar una herència literària única: la seua extraordinària obra. Per tot plegat, no hi ha un homenatge millor a la nostra cultura que rellegir les seues rondalles, tot sabent per endavant que, quan arribem a la darrera pàgina, sentirem aquella veu tremolosa que, insistent, ens tornarà a dir: 'Catacric, catacrac, catacrac, catacric, conte contat, conte finit'."

(Agnès Vidal. "Enric Valor i el món de les rondalles", Lletres, núm. 35, octubre/novembre del 2008)